I Ultra Trail de l'Aneto

Aquest any 2008 i com a preparació de l'Ultra Trail del Mont Blanc, vam decidir anar a fer aquest Ultra de "nova creació" i que en els propers anys es pot convertir en tot un referent.

Les fotos les podeu veure ACI

Ahí va la crònica del que vam viure aquells dies per Benasc:

Eren les 22:30 de la nit de divendres quan vam arribar a Benasc ... i encara ens quedava anar a l'Hostal a descarregar "trastos" i buscar algun lloc per a sopar ... Encara sort que al final va haver-hi sort i vam trovar lloc per a sopar en la Pizzeria de Benasc, practicament a la vora de l'hostal i en a penes 10 minuts teníem tots els plats en taula (Com ho faran per a servir tan ràpid amb la de gent que tenien???).



Al dia següent tocaven diana a les 7 i quart del matí ... Hi havia que estar a primera hora a arreplegar els dorsals, fer-se un desdejuni copiós i acabar de preparar la motxilla amb tot el material obligatori ... que per cert és mooolt més del que portarem en el Montblanc.

Eren les 10 i havíem de passar el control de material ... Ullada general a les motxilles que porten la gent i hi ha alguns amb unes mini motxilles en què és pràcticament impossible que porten tot el material a què obliguen ... en el nostre cas, tant Ultratrail, com Rebelbarbut i un servidor portàvem un "motxilon important" amb tot el que es demanava ... entre el liquit i tot, calcule que portaríem sobre uns 4 quilos a l'esquena ...Pes amb el què anàvem a estar unes quantes hores.

Una vegada passat el control de material s'anava acostant l'hora de l'eixida ... allí estàvem tots davall un sol abrasador i amb els nervis a flor de pell ... Finalment a les 11 en punt donen l'eixida de la primera edició d'esta carrera i després d'uns quilòmetres per pista en ascens còmode arribem al primer punt de control (49:43) i és ací on comença la carrera de veritat amb la pujada al coll de Valliberna ... Són 1600 metres d'ascensió contínua des de Benasque ... la gent va llançada ... Hem eixit de mitat cap arrere i no parem d'avançar a gent ... Seria la tònica de pràcticament tot el dia ...Passem pel Refu de Pescadores en (1:56:00) ... A partir d'ací a mesura que anem pujant el camí es fa més tècnic i exigent i a mi personalment em va ficant més en "el meu terreny". Al poc d'eixir del Refugi de Pescadores fem la primera parada tècnica a omplir el Camel ... Rebelbarbut a partir d'ací decidix agafar un ritme més suau ... Decisió que li valdrà per a acabar en boníssimes condicions el seu primer Ultra. Ultratrail i jo seguim al nostre ritme i ens anem ajuntant amb els que a la fi seran els nostres companys de fatigues durant gran part de la prova.

Arribem al coll de Valliberna (3:37:29) i en la baixada imitem al Kiku Soler en el que era la Marató de l'Aneto i plantem el cul en les geleres per a llançar-nos jugant-se la vida usant la tècnica "culen-bajen" cap als Ibons de Botornás ... Que vistes de les valls que rodegen l'Aneto!. Fem una baixada ràpida, un tram pla i més baixada, fins a arribar a l'embassament de Llauset (4:32:46) . En este punt comença una pujada curta però molt exigent fins a arribar al coll d'Anglos. Són a penes 400 metres de desnivell, però que pareix que no acaben mai ... Estem per una senda amb nombrosos zig-zags i que de vegades té fins a trams de cable per a evitar problemes a la gent que patix vertigen.

Una vegada en el coll, parada per a alimentar-se i baixada de quasi 1000 metres de desnivell fins al Pont de Salenques. Comentàvem amb uns companys de carrera si la senda aniria flanquejant la muntanya ... Ojalà ... però ens tocava perdre prop de 1000 metres de desnivell fins a arribar al següent punt de control ... El principi de la baixada és ràpida i es fa molt agradable gràcies a les vistes ... Però una vegada en els llacs d'Anglos, ens queda una baixada "a saco" per un bosc preciós, però per terreny enfangat i ple d'arrels ... que ens fa entropessar-nos sovint i que quasi al final de la baixada a Ultratrail li provoca una caiguda damunt d'uns matolls. Després d'esta llarga baixada arribem al punt de control (5:53:31) en el que ens trobem amb Sergi, company de fatigues del MAM 2007 i amb el que acabaria fent la resta del recorregut ...

Fem una parada tècnica per a alimentar-nos ... Bocata, fruits secs i glucosa ... i emprenem la que serà la pujada més dura de les del recorregut i probablement la més dura que haja fet fins ara "en carrera". Res més començar ens creuem amb un participant tot ensanguinat i amb un tall en la cama a què ens comenta que li han de posar punts de sutura ... Ens oferim a acompanyar-li de tornada fins al control, però ens comenta que pot arribar per ell mateix. Continuem l'ascens al principi per un bosc preciós i creuant rierols i després per una pedrera que acabarà convertint-se en ETERNA ... És ací on Ultratrail perd un poc de terreny respecte a Sergi i a mi. Li anem esperant en un parell d'ocasions, però en una d'elles ens comenta que tirem que va amb una bona pajara ... Li comentem que s'alimente bé i ens diu que NO PROBLEM ... porta menjar suficient i a poc a poc s'anirà recuperant.

Després de quasi 3 hores de dura pujada en què es van alternant els moments de crisi de Sergi amb els meus, arribem al coll de Salenques (8:52:51). Ens alimentem, peguem una última mirada cap arrere per si arriba Ultratrail i al veure que no arriba comencem a baixar per la corda fixa cap a la vall de Barrancs. Després d'uns metres de baixar a poc a poc, decidim utilitzar la mateixa tècnica que havíem utilitzat en els ateriors trams de neu ... I ens sentem gelera darrere de gelera per a baixar en un plis plas 200 metres de desnivell. En este punt se'ns unix Jaume Teres, que finalment després d'avançar-nos unes quantes vegades els uns als altres acabarà arribant amb nosaltres a meta. Després de la llarga baixada arribem finalment a la Besurta (10:42:14) on Xesc Teres ens acompanya uns metres donant-nos ànims i comentant-nos que amb el ritme que portem en 2 horetes estem en meta ... Jo ho vaig pensant i li coment a Sergi que compte 3 hores i que tot el que baixem d'ací això que ens trobàvem ... Ens quedaven 20 quilòmetres i a veure qui era capaç de fer-los en 2 hores amb què portàvem damunt.

Comencem la baixada i al poc ens dirigim cap a la Colladeta dels Aranesos on se'ns fa de nit i ens toca traure els frontals ... després d'una curta baixadeta ja es veuen les llums de l'Hospital de Benasque on arribem amb un temps de (11:20:37). La gent ens anima i açò ens dóna ànims per a continuar a bon pas fins al següent control de Baños del Hospital, passant abans per una pujada, que encara que curta, se'ns fa eterna a causa del desgast que portem. Finalment arribem a Baños en (12:03:58). Ja només ens queda baixar trotant fins a Senarta (12:40:36), no sense abans despistar-nos en un tram abans de trobar la pista i ja des d'ací córrer tot el que bonament podem fins a la meta en Benasque, que creuem agafats de la mà amb un temps de (13:27:09). Estem els 3 contentíssims de com ens ha eixit la carrera ... Una prova "de menys a mes" i acabant amb la sensació de tindre encara forces. La sorpresa en meta va ser quan la meua dona i la meua xicoteta de 7 mesets estaven esperant-me ... Creia que estarien ja dormint a l'Hotel i esperant-me allí.

De seguida me'n vaig a l'Hotel amb la meua dona i la meua filla perquè es giten,que "pobretes" segur que han patit més que els que hem corregut ... (va per vosaltres coraçones) ... i jo després d'una ràpida dutxa em dirigisc de nou a meta per a veure si arribe a veure entrar a Ultratrail...Quan arribe de nou a meta allí està assentat en una cadira i prenent-se un refresc ... No m'ha donat temps a veure'l entrar. Dels 3 fantàstics ja només queda per entrar en meta Rebelbarbut ... així que m'agarre una cervecilla i em sente amb Afarameta (que la pobra també ho va passar malament) ... Jo li comente que tranquil·la que segur que Rebelbarbut la part tècnica de la "baixada de Salenques" l'haurà fet de dia ... i ella està patint per si li ha passat qualsevol cosa ... I de sobte el que faltava ... Una tempesta que ja amenaçava de descarregar ... ho FA ... i de quina manera ... Afarameta em diu que me'n vaja a l'Hotel a descansar que prou he tingut i finalment me'n vaig com puc ... Pensant sobretot en la gent que falta per arribar a meta ... La que estaran passant.

Al dia següent vam veure en les classificacions gent que va arribar amb inclús més 21 hores ... Em trec el barret davant d'esta gent ... Que va passar per Salenques de nit ... Que va baixar amb la sola llum del frontal per Barrancs, que van agafar la tempesta i la granissada i que van aguantar unes quantes hores de nit per camins que no estaven senyalitzats.