divendres, 4 de setembre de 2009

UTMB 2009 (S'ha quedat en l'intent)

Com una imatge val més que 1000 paraules, aquesta cursa es resumeix així:

En breu la crònica, que tinc molt que contar.

Ara em limitaré a agrair a tots el suport i el seguiment i especialment a les meves xiques Pris i Vera per ser com sou i per donar-me suport i acompanyar-me en tot el que he fet fins ara.

GRÀCIES

7 comentaris:

Ferrato ha dit...

Aunque da rabia e impotencia, no pasa nada Sergio. Saliste valiente, ibas fresco y el trabajo estaba bien hecho.
Ante una lesión poco se puede hacer. Ayyyy esa cintilla... :(

Espero que tengas ganas de tomarte la revancha, si no el año que viene, el siguiente.

Un abrazo

Sergio ha dit...

Gracias Fernando,

La verdad es que el UTMB tiene un "no se que" que lo hace especial tanto si consigues acabarlo como si no. Lo que he sentido en la salida de esta carrera y el año pasado en la llegada no lo he sentido en ninguna.

Algún año volveré!

Necesito volver a cruzar las calles de Chamonix como lo hacian el domingo los Finishers

Irene ha dit...

Claro que las volverás a cruzar!!! Estabas fuerte y con eso es con lo que te tienes que quedar Sergio!!
Estoy contigo en que lo que he vivido en estos días no lo había vivido jamás, esto engancha...y da miedo!
Un abrazo!!

Albert ha dit...

Anim Sergio, entenc perfectament els sentiments d'impotencia quan per causes externes estás abandonat a deixar algo que tan de sacrifici ha costat només d'arribar-hi

Tindrás molts altres anys per a llevar-te esta espina de damunt

Un abraç

Raül ha dit...

No passa res Sergi, sigui el q sigui només és una pedreta a la sabata. L'any vinent ens veurem allà i més d'una cursa pel País Valencià.
Amunt sempre!

Sergio ha dit...

Gràcies a tots pels ànims. Al 2010 probablement em prengue un descans de Chamonix ¿Ehunmilak? ... hi ha massa coses que fer a banda del UTMB, pero promet tornar alguna vegada a trure'm la espineta.

JAUME TERES Y XESC TERES ha dit...

Anims Sergi, no passa res per baixar del bus, som afortunats tornem a teure un tiquet i un altre viatge, aiiiiiiii punyetero la Eumilak , pinta duro duro.Jo encara no sé cap a on tiraré.

Una abraçada.
Jaume