dimarts, 4 d’agost de 2009

KNOKING ON HEAVEN'S DOOR

Com deia aquella famosa cançó de Bob Dylan, aquest cap de setmana érem molts els que trucàvem a La Porta del Cel a veure si ens deixava completar la volta ...



Concretament des del foro de Tierra Vertical, ens vam ajuntar 12 casporros per intentar fer el recorregut.


D'una banda estava el "maquinón" de Jordi Martinez de Marsay que anava a veure si podia baixar el record que hi havia actualment. El tio bestia el va rebaixar en 3 hores deixant-lo en 12:36 ... Oooooh


D'altra banda van sortir Manuel Real, Samuel Arroyo, Jaume Bragulat, Pep Matas, Javi i Enrique a intentar fer una bona marca ... Van estar tots entre 16 i 17 hores ... Vaja, que uns altres màquines.


I finalment estàvem, Paco Robles, Rubén Iniesta, Emili Santiago, Francis de Paco i un servidor que vam sortir a acabar la prova com ben be puguerem i com a únic objectiu el d'acabar la volta amb menys de 24 hores.


Tota esta història va començar en l'UT d'Andorra. En esta cursa em vaig retirar per falta de ganes de tirar endavant i em vaig sentir una mica culpable; i en veure que en el Foro s'estava muntant una sortida a La Porta del Cel vaig liar a Francis per a embarcar-nos en l'aventura i de seguida em va dir que si.


El divendres dia 31 de Juliol sortíem des de casa a les 15:15. Una mica justos per a arribar al càmping l'hora de sopar i després de 5 hores de carretera i manta vam arribar cap ales 20:30 en el càmping on ja estava tota la "quadrilla" agafant la tarja de control de pas pels refugis. Vam fer nosaltres els tràmits oportuns i de seguida a taula a sopar, que a les 00:00 ens havíem de posar en marxa i tampoc quedava massa temps.


A les 00:00 ens ajuntaven a la porta del refugi i el guarda ens donava un paper amb tots els "Portalers" que anàvem a intentar fer la prova en Sub24. Ho havíem de portar a Pinet per a que cadascú enregistrara en eixe paper la hora de pas pel refugi. Seriem capaços de fer-ho arribar? Molta responsabilitat ...


El camí començava vora riu fins a pràcticament les Bordes de Noarre, en un tram que anem fent a bon ritme i contant-nos batalletes. Un cop a Noarre el camí canvia de "registre" i ja no puja tant suau ... encara que ja venim pujant des de Graus, aquí és on la pujada s'accentua per a enfilar-nos amb alguna dificultat per a trobar el camí fins els 2500 metres del coll de Certascan; on tombem a l'esquerra per a pujar al Pic de Certascan (2853 mtrs) a fer la primera marcada de targeta de la jornada. Des del Pic una forta i curta baixada ens deixarà en poc de temps al refugi de Certascan ... on entre els 5 no som capaços de trobar el segell per a marcar les targes de pas. Deixem constància del nostre pas en el full de participants i tirem endavant.


Des d'aquí ens espera una zona de pujades i baixades bastant "durilles" i una mica lioses entre les que destaca la pujada al Port de l'Artiga ... Un "muro" de uns 450 metres de desnivell que ens deixa les pates "durilles". En el Port comença a clarejar i és moment de fer un KIT KAT i alimentar-se una mica ... Portem unes 6 hores i mitja i apenes hem recorregut 20 km.


La següent parada la farem al Refuge du Pinet, però fins allí encara ens queden unes poques pujades i baixades i una trepadeta agafats a un cable que amb bastons i amb les cames durilles resulta de lo més "entretinguda".


Un cop reposats a Pinet i després de gaudir amb un refresc a les mans de la "simpatia" dels seus guardes ... Sembla ser que feia dies que no prenien massa fibra i com que tenien retencions no estaven molt d'humor ... vam començar els 900 metres de desnivell que ens separaven del techo de la Prova ... La Pica d'Estats.


La pujada començava suau, però de mica en mica anava agafant inclinació per a arribar a la darrera part de la ruta "compartida" amb la que ve des del coll de Sotllo. Des d'aquí i fins pràcticament arribar a la Vallferrera, la ruta semblava més les rambles que no una ruta de muntanya ... Quina gentada que hi havia !!!


En la baixada fins al refugi de Vallferrera ens va avançar com un Sputnik Jordi Martinez de Marsay ... Havia fet en 7 hores 45 el que a nosaltres ens havia costat 13:30. IMPRESSIONANT. En aquesta baixada vam tirar una mica endavant Emili, Paco Robles i un servidor i per darrere venien Francis junt amb Rubén; aquesta situació ens va fer viure "l'anècdota del dia". Mentre estàvem nosaltres menjant una mica dintre del refugi junt amb el grup de Manolo Real, Jaume i Enrique, va arribar Rubén i semblava que Francis no arribava. No ens podiem explicar com era possible que si anava uns metres per davant de Rubén no havia arribat al refugi ... Doncs be, sembla que en passar per davant del refugi, es pensava que era una casa i que el refugi estava més endavant. Finalment es va adonar que allò devia ser el refugi i va fer marxa enrere per retrobar-se amb nosaltres. Coses que passen quant un va cansat, que el cap no acava de estar del tot centrat.


Un cop re agrupats ens quedava fer front al darrer tram del recorregut. Una pujada de uns 800 metres de desnivell fins als estanys i la la cabana de Baborte, una baixada de uns 300 metres i la darrera pujada del dia: 450 metres de desnivell per a arribar fins a la Roca Cigalera, que semblava que mai arribava. Les pujades se'ns feien a estes alçades inacabables.


Des de Roca Cigalera ens quedaven 1600 metres de desnivell de baixada fins a Tavascan passant per la Cabana de Boldís on marcaríem per darrera vegada pa tarja de pas. En aquesta baixada Rubén es va quedar endarrere degut a uns problemes amb el genoll que venia arrastrant des d'Andorra. Paco Robles es va oferir per esperar-lo i la resta vam anar tirant tal com vam poder cap a avall cap a Tavascan.


La baixada semblava no acabar mai ... El camí anava flanquejant la muntanya i semblava que no perdia desnivell. Finalment per rematar la feina, una tronada amb granis inclòs va fer més divertida la darrera part del recorregut. A les 21:15 arribàvem a Tavascan i ens enfrontàvem al que seria l darrer tram d'aquest periple ... Pujar fins al càmpins de Graus. A les 22:10 entràvem per la porta del Bar del càmping aplaudits per el grup dels "màquines" que estaven acabant de sopar.


Una experiència de les que queden marcades a foc.


Gràcies a tots. Ha sigut un plaer compartir travessa amb Paco Robles, Ruben, Emili i Francis i conèixer personalment a la resta de companys.

A continuació podeu veure unes fotos fetes per alguns dels que vam fer la travessa:

Àlbum de Rubén:







Porta del Cel sub 24

Àlbum de Francis:











4 comentaris:

Raül ha dit...

Enhorabona per l'èxit a la travessa Sergio!
Et teníem vist i era d'Andorra, ara ho entenc :) Jo vaig acabar-la també però amb un patiment extraordinari. No he abandonat mai cap cursa tot i haver plorat més d'una vegada...
T'afageixo als nostres enllaços per poder seguir-te. M'agrada com escrius.Una abraçada i a tope al Montblanc! L'any vinent tb hi serem els koales!!!

Sergio ha dit...

Hola Raül, encantat de que entreu per aquí ... així que també hi ereu per Andorra? A mi en aquella cursa se'm van juntar una serie de circumstàncies que van fer que abandonara. Precisament aquella retirada ha fet que este cap de setmana haja estat disfrutant del La Porta ...

No us pergueu algun any el Montblanc, que allò és una altra història ... És com una gran FESTA del Trail.

JAUME TERES Y XESC TERES ha dit...

Bonica foto a la Pica, desde el sosotre de Catalunya, enveja sana de no haber pogut ser-hi.

Farreti ha dit...

Hola Segio!! Aquí el fotògraf del cim.
Encantat d'haver compartit amb vosaltres cinc bona part de la Porta i desitjar-vos molta sort i ànims per l'UltraTraic.

Fins la pròxima!!!