Les fotos que vaig fer per allí les podeu veure ACIA l’hora de descriure aquesta prova, tots els adjectius es queden curts ... Les xifres que la descriuen ho diuen tot:
- 166 kilometres de llargada
- 19.000 metres de desnivell acumulat (9500 + i 9500 -)
- 46 hores per finalitzar la prova (Que suposa 2 nits senceres sense dormir per la gran majoria de participants)
- 1500 voluntaris repartits pel recorregut
- 50.000 places hostaleres que es mouen als voltants de la prova (Entre participants, acompanyants, voluntaris i espectadors)
En una prova com aquestes, una bona preparació no és garantia d’èxit. Els quilometres, junt amb els desnivells i sobretot la quantitat d’hores de esforç fan que qualsevol problema es convertixca en “un problemón”. Un doloret en una articulació, una llaga en un peu, una molestia muscular, un problema gàstric ... La son ... Poden arruinar la cursa a qualsevol participant. S’ha de tenir en compte que la majoria de participants passen 2 dies sencers sense dormir i realitzant un esforç ...
De fet, les dificultats d’aquesta prova no son només les pròpies d’una prova d’aquestes característiques sino que ja comencen a l’hora de inscriu-re’s. Hi ha moltissima gent que vol participar-hi i només ofereixen 2500 places; per la edició de 2009 es farà una setmana de preinscripció i després es farà un sorteig de les places entre els preinscrits. Per tal de preinscriure’s s’exigeix als participants haver participat en curses de llarga distància fins acumular un total de 4 punts en els 2 darrers anys. A la web de la cursa tenen una llista de les curses que puntuen per la propera edició:
http://www.ultratrailmb.com/page.php?page=Coursesqualificatives
A banda d’aquesta prova es celebren a Chamonix dos curses paraleles. Una més curta de 98 kilometres i quasi 6000 metres de desivell positiu (en menys de 28 hores) i una altra de 220 kilometres amb 17.000 metres de desnivell positiu (en autosuficiència, menys de100 hores i per equips). Amb aquestes 3 curses es junten eixos dies per Chamonix prop de 5000 participants amb els corresponents acompanyants i un munt d’aficionats ... respirant-se un ambient de cursa que no es trova a enlloc.
La meva cursa del 2008:
Trovareu la CRÒNICA en el següent PDF: Crònica
1 comentari:
Enhorabona Sergio, més que per haver acabat (que també), pel cúmul d'experiències que t'has guardat a "la saca". Molt poca gent té l'oportunitat, el valor i la força de posar el seu cos i sobretot la seua ment tan al límit, i tú ho has fet i amb èxit. T'has doctorat "Cum laude" en casporreria!!! XD Enhorabona també per la crònica, encara que digues que no estaves inspirat al final m'he emocionat un poc i tot :)
Félicitations mon ami!!!
Publica un comentari a l'entrada