Sempre amb un repte per davant: 2010

Des de l'UTMB que no feia cap ultra. Però un ultra a les nostres terres no es pot deixar passar. A més a més Pris també es va animar a fer el seu primer Ultra ... I va i tria aquest ... de 118 km i 7000 metres de desnivell acumulat ... (Casi na). VALENTA!

En aquesta cursa, estaba la possibilitat de correr per parelles i tant Pris com jo vam optar per aquesta modalitat. Pris amb Fina (les dos debutaven en la llarga distància i tenien moltissima il·lusió) i jo amb Jorge, que encara que curtit en mil batalles i casporro com el que més, encara li faltava batejar-se en la llarga distància.

Del Club Muntanyer la Pedrera, a banda de nosaltres, també hi havia Javi Pinell, Albert Royo i Eloy Castellet. 7 participants del Club ... No està gens malament.

A les 10 del matí del dissabte començava la Cursa des d'Albocasser. Moments abans, els nervis es notaven a les cares (sobretot dels debutants ...) Ultims consells i sortim tots a mirar de completar els 118 km amb 3700 metres de desnivell de la cursa. La gent en general van sortir bastant "forts", i es que el terreny dels primers kilometres t'animava a anar ràpid. Era gairebé tot pista i amb desnivells suaus. Nosaltres per la nostra banda vam sortir "piano piano" intentant mantenir en la mida del possible un ritme constant el major número de kilometres possibles.

A poc a poc anavem progessant i ens anavem menjant els kilometres. Al km 32 començava la part més "fotuda" de la cursa ... 9 km de rambla i tot seguit una pujada d'uns 800 metres de desnivell fins a Culla. Esta part amb calor s'haguera fet durissima, però "mira tu per on" va començar a diluviar i no va parar pràcticament fins que no vam arribar a dalt del tot de la pujada. Per a nosaltres el lloc perfecte per a que caiguera aquella trompada d'aigua ... Vam correr fresquets amb bonissimes sensacions i compartint uns km's amb Jaume Teres (Que va acabar el trail fortissim i que enguany porta camí de fer un bon paper a la Tor des Geants).

Des de Culla i fins a quasibé Ares, el terreny tornava a ser de correr i correr, però les cames ja no estaven tant fresques com al principi i calia anar guardant ... Així que a les baixades i els plans miravem de trotar i a les pujades per minimes que foren, caminavem per guardar les màximes forces possibles.

Cal dir que en tots els pobles teniem a l'afició animant-nos i així es corre mooolt millor. Gràcies a tots per haver vingut a animar-nos. Sobretot a Ester, que pobra també es va pegar un bon ultra seguint-nos de poble a poble.

A la sortida de Ares ens van dir que anavem segons per equips masculins. Vam fer com si no ho haguerem sentit i vam continuar endavant com haviem fet fins ara ... Intentant mantenir el ritme de cursa el més constant possible. La senyalització en alguns trams era una mica deficient, però nosaltres, com que som previsors portavem el track carregat al GPS per al tram de Ares a Meta. En esta segon part de la cursa els reflexes ja no son els mateixos i era on se'ns faria de nit tart o pronte. Així que entre buscar marques i mirar el track al GPS se'ns van anar passant els kilometres a poc a poc ... I és que Catí no arribava mai!!! Quin tram més llarg!!!

A Catí ens estava esperant de nou tota la afició. Ens vam alimentar el millor que vam poder i de pressa en direcció cap a meta ... Encara quedaven 26 km i les cames ja demanaven un descanset.

Davant veiem algun frontal, però estaven al menys a 10 minuts de nosaltres i per darrere les llums encara semblaven més llunyanes. No feiem més que pensar en Pris i Fina, que encara havien de passar tota la nit per eixe mon amb els 2 frontalets ... Jo només demanava que s'aclariren a llegir el track al GPS, per que les senyals no estaven per a moltes floritures.

Els 12 kilometres que ens separaven de Tirig els vam fer en bastant menys de 2 hores i sobretot a la darrera part a un ritme que ni ens imaginavem a la sortida ... A les pistes va haver moment que anavem a 6 minuts el kilometre ... Quin desespero!!!

Per acavar de coronar la situació, en Tirig, Cristian i Abel de Vilafamés ens diuen que els Santi's (El tercer equip masculí) els tenim darrere a poca distància. A correr s'ha dit ... Que una vegada ací hem de lluitar pel segon lloc (Uns pelacanyes com nosaltres no es veuen en aquesta situació moltes vegades) ... Estos darrers 15 kilometres es van convertir en un "corre'que'te'cagas" fins a Albocasser, amb un parell de despistes inclosos.

Finalment després de 17 hores 55 minuts creuavem la meta satisfets pel resultat. A les 11 i mitja del matí creuaven emocionades la meta Pris i Fina. Com que per equips femenins només esaven elles es van endur cap a casa el trofeu de primeres de la categoria ... Encara que molts no confiaven en les seves possibilitats, van demostrar que a cabudes no els guanya ningú !!! Han demostrat ser MOLT DURES!!! Debutar en la llarga distància amb 118 km, amb el dia que va fer i aconseguir ser FINISHER te molt de mèrit.

Enhorabona a tots els que van participar ... Sobretot als companys del Club ... Vam deixar el pabelló ben alt ... I ànims a Eloy i Albert que cadascú pels seus motius van haver d'abandonar la cursa.

Les fotos que ens va fer Esther les pdeu veure a: http://picasaweb.google.es/albumdelapedrera/TrailMaestratExtrem

Sempre amb un repte per davant

dilluns, 8 de novembre del 2010

Quebrantahuesos 2011

dilluns, 1 de novembre del 2010

Ultra Trail Serra Tamuntana

dijous, 17 de juny del 2010

Millor impossible (Trail Maestrat Extrem)

dilluns, 8 de març del 2010

Nova bici

Comptador de visites