Enguany uns quants membres del Club vam estar al UT Andorra. Millor no ens va poder anar. La majoria vam estar a la iniciàtic, excepte el gran Paco de Paco que va fer la Ultra Mític.
Vos deixe amb el video que "ho diu tot".
Si no passa res l'any que ve ... Tornarem.
Més info a: http://cmlapedrera.blogspot.com/2011/07/andorra-ultra-trail-2011.html
divendres, 5 d’agost del 2011
dissabte, 23 d’abril del 2011
Videos sobre el Ultra Trail Serra de Tramuntana
Un video gravat per un participant del Trail (Impresionant!!!!):
Un video de Monrasin:
Un video de Monrasin:
divendres, 22 d’abril del 2011
Ultra Trail Serra Tramuntana 2011
Ja tenim el primer Ultra de la temporada "a la saca". No es que tinguera molta confiança abans d'anar però mira tu per on que he tornat de Mallorca amb molt bon sabor de boca.
Tot va començar fa uns anys, que em va començar a picar el gusanillo per tot aquet mon dels ultres i vaig vore que en Mallorca i havia un grup de gent que es recorrien la Serra de Tramuntana en menys de 24 hores i després de pensar-m'ho unes quantes vegades aquest 2011 ha sigut l'any d'anar-hi.
El divendres 15 de Abril després de sortir a les 14:00 "correquetecagas" de la feina, vam agafar un vol cap a Palma a les 16:30 i arribada a Sa Pobla a casa "la family" prop de les 7 de la vesprada. Després de sopar cap a allà cap a les 22:00 eixiem en el cotxe direcció a Andratx a replegar dorsal, escoltar el Briefing i a preparar-nos per a la sortida. A les 0:00 era la sortida des del pavelló de Andratx ... Buuuuuf, a les 0:00 ... Només veient que a les 22:00 ja m'adormia anant en cotxe, se'm feia un mon pensar que em passaria tota la nit i part del dia següent lluitant per a aconseguir creuar tota la Serra.
A mitjanit van donar la eixida de la cursa i sense adonar-nos, estavem pujant per unes pistes asfaltades a bon ritme fins a arribar a un paratge que em sembla que s'anomena Sa Coma Calenta. Des d'aquí la pista es convertia en senda i cada cop es tancava més, ja arribant a la part més alta de S'Esclop, la senda començava a ser més tècnica i el grup es va anar desfent. Sense pràcticament adonar-me'n, em vaig quedar "en tierra de nadie", vaig anar deixant enrrera a la gent amb la que vam fer la pujada i als que portava per davant no hi havia manera de agafar-los. La baixada fins al primer avituallament a Estellencs recorde que la vaig fer pràcticament sol fins que quasi arribant a l'avituallament em van alcaçar 2 xics Mallorquins i Luis Maria, un Guipuscuà amb qui vaig fer bona part de la cursa. Varem passar pel primer avituallament amb una mica més de 2 hores i mitja.
Des d'aquí, ens vam ajuntar Luis Maria i jo i vam anar fent camí en direcció a Esporles, on arribavem a les 4:40 aproximadament. En aquest tram va haver molts moments on la son apretava i començaven els típics marejos de les nits senceres amb frontal. De l'avituallament d'Esporles vam sortir junts Luis Maria, Montse Sisteré, que anava la primera en categoria femenina i jo. Només sortir anavem els 3 xarrant i no ens vam adonar que als 100 metres de la sortida de l'avituallament hi havia que tombar a la dreta i quant vam veure que no hi havien cintes, resulta que ens va tocar retrocedir prop d'un kilometre. En total ens vam "xupar" quasi 2 kilometre extres "sin comerlo ni beberlo".
Aques tram fins a Valldemosa era tot asfaltat i tret al principi on hi havia una bona pujada, la resta era terreny per a correr i correr. Al principi de la pujada, se'ns en va anar per davant Montse Sisteré, que anava com una moto i que a la postre va ser la guanyadora de la prova a la seva categoria. Luis Maria i jo vam arribar a Esporles a les 6 i quart de la matinada. Una mica massa ràpid pensant que portavem 44 kilometres a les cames i prop de 2000 metres de desnivell positiu.
A la sortida de l'avituallament de Valldemosa, li vaig dir a Luis Maria que tirara, que jo si continuava a aquell ritme "palmaria" abans d'arribar a Pollença; així que ja sol i a la meva marxeta vaig anar pujant fins a arribar a la part alta del camí de l'Arxiduc, on se'm va fer de dia en tots els sentits. Vaig veure una de les sortides de sol més espectaculars que es poden imaginar, corrent per damunt de la cresta amb tot el pla i Palma a la dreta, per davant i per darrera la Serra de Tramuntana i a l'esquerra i baix dels peus el Mar Mediterrani amb la foradada i tota la costa ente Valldemosa i Deià.
Des d'aquí fins a Deià una forta baixada ens van deixar els quadriceps i els genolls ben carregadets per a la resta del dia i per acavar de rematar la feina, en arribar a Deià, com que eren les 8 del matí vaig decidir despertar a Pris telefonant-la, i parlant pel telefon em vaig despistar del camí correcte i em vaig plantar al mig del centre del poble de Deià., cascant-me 1 kilometre extra. Menos mal que hi havia una parella que coneixien la cursa i em van dir per on havia de tirar. Ja en l'avituallament, tocava un plat de pasta i una mica de xocotata per a continuar be el dia.
Des de Deià a Soller el camí va planejant sempre amb vistes a la mar. Era d'allò més entretingut i em vaig passar la estona veient com els del Trail que havien sortit des de Valldemossa m'avançaven "a tota mecha". Ja quasi arribant a Soller, em vaig juntar amb un dels nombrosos grupets que m'avençaven i vaig anar tirant amb ells fins a l'avituallament ... Que ingenu, on anava jo a tirar amb aquesta gent que només portaven 20 kilometres? Menos mal que quedava poc per Soller, que si no em reventen.
A Soller arrivava a les 9:30 i l'avituallament que hi havia parat era per quedar-se una bona estona "rollito mesa i mantel", però com que jo havia vingut per feina, vaig menjar ràpidament el que vaig poder i amb un bon grapat de orejones i algun trocet de xocotate negre a les mans vaig anar avançant fins a la sortida del poble, que no era cosa de perdre massa temps.
A partir de Soller, començava el que teòricament sería el tram més dur de tota la cursa. La pujada de "la escalinata" del barranc de Beniaraix. Només començar em vaig quedar meravellat de la bellesa del barranquet dels nassos. Menuda currada de posar pedres al terra; si no recordo mal, em sembla que hi ha més de 2000 esglaons, des que comença el Barranc fins arribar a dalt del tot. En total uns 800 metres de desnivell "del ala", que a estes alçades feien "pupilla". En arribar a dalt del barranc, inocent de mi, pensava que ja tot era baixada fins a l'estany de Cuber, i va resultar que des que acavava el barranc fins a dalt del tot encara ens quedaven quasi be 20 minuts de pujada que se'm varen fer interminables, però posant la reductora a les 11:20 arribava a Cuber. Ja només ens quedava una pujada.
En Cuber, más de lo mismo, avituallament ràpid, abraçada i besets a la familia i ràpidet ràpidet cap a la darrera pujada del dia, els 400 o 500 metres de desnivell que ens separaven del Coll del Prat de Massanella. A estes alçades tocava fer la pujada amb l'ànima, les cames ja no donaven més, però hi havia que apretar les dents que ja quedava poc per patir. Només ens quedava una baixada "criminal" per les Voltes del Galileu que venia a ser una baixada tipus el barranc de Beniaraix, però amt totes les pedres remenades i que et deixava els turmells fets coca, un avituallament a Lluc on també la vam fer curta i un tram que fins a Pollença pense que es podria mirar de canviar, la baixada del camí vell, era molt guapa i molt entretinguda, però imagineu-se com senten 8 kilometres d'asfalt després d'un tute com estos. No se si en este punt deu haver alguna possibilitat diferent a la que es fa, però encara que fora més dur, em sembla que els corredors agrairien una mica menys d'asfalt, encara que ja es sap, que en Mallorca és pràcticament tot PROPIETAT PRIVADA, i el dret a pas no es que el tinguen massa clar. Ja fan prou aquesta gent que organitzen una cursa com aquesta amb les dificultats que els posen.
Be, que me'n vaig per les rames ... Al final van ser 16 hores i 49 minuts de disfrute i patiment. Ala, ja en tenim una més per contar.
Tot va començar fa uns anys, que em va començar a picar el gusanillo per tot aquet mon dels ultres i vaig vore que en Mallorca i havia un grup de gent que es recorrien la Serra de Tramuntana en menys de 24 hores i després de pensar-m'ho unes quantes vegades aquest 2011 ha sigut l'any d'anar-hi.
El divendres 15 de Abril després de sortir a les 14:00 "correquetecagas" de la feina, vam agafar un vol cap a Palma a les 16:30 i arribada a Sa Pobla a casa "la family" prop de les 7 de la vesprada. Després de sopar cap a allà cap a les 22:00 eixiem en el cotxe direcció a Andratx a replegar dorsal, escoltar el Briefing i a preparar-nos per a la sortida. A les 0:00 era la sortida des del pavelló de Andratx ... Buuuuuf, a les 0:00 ... Només veient que a les 22:00 ja m'adormia anant en cotxe, se'm feia un mon pensar que em passaria tota la nit i part del dia següent lluitant per a aconseguir creuar tota la Serra.
A mitjanit van donar la eixida de la cursa i sense adonar-nos, estavem pujant per unes pistes asfaltades a bon ritme fins a arribar a un paratge que em sembla que s'anomena Sa Coma Calenta. Des d'aquí la pista es convertia en senda i cada cop es tancava més, ja arribant a la part més alta de S'Esclop, la senda començava a ser més tècnica i el grup es va anar desfent. Sense pràcticament adonar-me'n, em vaig quedar "en tierra de nadie", vaig anar deixant enrrera a la gent amb la que vam fer la pujada i als que portava per davant no hi havia manera de agafar-los. La baixada fins al primer avituallament a Estellencs recorde que la vaig fer pràcticament sol fins que quasi arribant a l'avituallament em van alcaçar 2 xics Mallorquins i Luis Maria, un Guipuscuà amb qui vaig fer bona part de la cursa. Varem passar pel primer avituallament amb una mica més de 2 hores i mitja.
Des d'aquí, ens vam ajuntar Luis Maria i jo i vam anar fent camí en direcció a Esporles, on arribavem a les 4:40 aproximadament. En aquest tram va haver molts moments on la son apretava i començaven els típics marejos de les nits senceres amb frontal. De l'avituallament d'Esporles vam sortir junts Luis Maria, Montse Sisteré, que anava la primera en categoria femenina i jo. Només sortir anavem els 3 xarrant i no ens vam adonar que als 100 metres de la sortida de l'avituallament hi havia que tombar a la dreta i quant vam veure que no hi havien cintes, resulta que ens va tocar retrocedir prop d'un kilometre. En total ens vam "xupar" quasi 2 kilometre extres "sin comerlo ni beberlo".
Aques tram fins a Valldemosa era tot asfaltat i tret al principi on hi havia una bona pujada, la resta era terreny per a correr i correr. Al principi de la pujada, se'ns en va anar per davant Montse Sisteré, que anava com una moto i que a la postre va ser la guanyadora de la prova a la seva categoria. Luis Maria i jo vam arribar a Esporles a les 6 i quart de la matinada. Una mica massa ràpid pensant que portavem 44 kilometres a les cames i prop de 2000 metres de desnivell positiu.
A la sortida de l'avituallament de Valldemosa, li vaig dir a Luis Maria que tirara, que jo si continuava a aquell ritme "palmaria" abans d'arribar a Pollença; així que ja sol i a la meva marxeta vaig anar pujant fins a arribar a la part alta del camí de l'Arxiduc, on se'm va fer de dia en tots els sentits. Vaig veure una de les sortides de sol més espectaculars que es poden imaginar, corrent per damunt de la cresta amb tot el pla i Palma a la dreta, per davant i per darrera la Serra de Tramuntana i a l'esquerra i baix dels peus el Mar Mediterrani amb la foradada i tota la costa ente Valldemosa i Deià.
Des d'aquí fins a Deià una forta baixada ens van deixar els quadriceps i els genolls ben carregadets per a la resta del dia i per acavar de rematar la feina, en arribar a Deià, com que eren les 8 del matí vaig decidir despertar a Pris telefonant-la, i parlant pel telefon em vaig despistar del camí correcte i em vaig plantar al mig del centre del poble de Deià., cascant-me 1 kilometre extra. Menos mal que hi havia una parella que coneixien la cursa i em van dir per on havia de tirar. Ja en l'avituallament, tocava un plat de pasta i una mica de xocotata per a continuar be el dia.
Des de Deià a Soller el camí va planejant sempre amb vistes a la mar. Era d'allò més entretingut i em vaig passar la estona veient com els del Trail que havien sortit des de Valldemossa m'avançaven "a tota mecha". Ja quasi arribant a Soller, em vaig juntar amb un dels nombrosos grupets que m'avençaven i vaig anar tirant amb ells fins a l'avituallament ... Que ingenu, on anava jo a tirar amb aquesta gent que només portaven 20 kilometres? Menos mal que quedava poc per Soller, que si no em reventen.
A Soller arrivava a les 9:30 i l'avituallament que hi havia parat era per quedar-se una bona estona "rollito mesa i mantel", però com que jo havia vingut per feina, vaig menjar ràpidament el que vaig poder i amb un bon grapat de orejones i algun trocet de xocotate negre a les mans vaig anar avançant fins a la sortida del poble, que no era cosa de perdre massa temps.
A partir de Soller, començava el que teòricament sería el tram més dur de tota la cursa. La pujada de "la escalinata" del barranc de Beniaraix. Només començar em vaig quedar meravellat de la bellesa del barranquet dels nassos. Menuda currada de posar pedres al terra; si no recordo mal, em sembla que hi ha més de 2000 esglaons, des que comença el Barranc fins arribar a dalt del tot. En total uns 800 metres de desnivell "del ala", que a estes alçades feien "pupilla". En arribar a dalt del barranc, inocent de mi, pensava que ja tot era baixada fins a l'estany de Cuber, i va resultar que des que acavava el barranc fins a dalt del tot encara ens quedaven quasi be 20 minuts de pujada que se'm varen fer interminables, però posant la reductora a les 11:20 arribava a Cuber. Ja només ens quedava una pujada.
En Cuber, más de lo mismo, avituallament ràpid, abraçada i besets a la familia i ràpidet ràpidet cap a la darrera pujada del dia, els 400 o 500 metres de desnivell que ens separaven del Coll del Prat de Massanella. A estes alçades tocava fer la pujada amb l'ànima, les cames ja no donaven més, però hi havia que apretar les dents que ja quedava poc per patir. Només ens quedava una baixada "criminal" per les Voltes del Galileu que venia a ser una baixada tipus el barranc de Beniaraix, però amt totes les pedres remenades i que et deixava els turmells fets coca, un avituallament a Lluc on també la vam fer curta i un tram que fins a Pollença pense que es podria mirar de canviar, la baixada del camí vell, era molt guapa i molt entretinguda, però imagineu-se com senten 8 kilometres d'asfalt després d'un tute com estos. No se si en este punt deu haver alguna possibilitat diferent a la que es fa, però encara que fora més dur, em sembla que els corredors agrairien una mica menys d'asfalt, encara que ja es sap, que en Mallorca és pràcticament tot PROPIETAT PRIVADA, i el dret a pas no es que el tinguen massa clar. Ja fan prou aquesta gent que organitzen una cursa com aquesta amb les dificultats que els posen.
Be, que me'n vaig per les rames ... Al final van ser 16 hores i 49 minuts de disfrute i patiment. Ala, ja en tenim una més per contar.
divendres, 18 de febrer del 2011
Algun any ...
Enguany per circumstàncies no em serà possible, però algun any, quant siga gran m'agradaria fer ...
dilluns, 8 de novembre del 2010
Quebrantahuesos 2011
Després d'una temporada on van sortir rumors de que igual corria perill la Quebranahuesos, sembla que per a l'any que ve torna a haver una nova edició d'aquesta prova cicloturista.
En un correu ens han inforomat estos dies que en breu s'obre el periode d'inscripcions:
Tret de la seva WEB:
En un correu ens han inforomat estos dies que en breu s'obre el periode d'inscripcions:
Tret de la seva WEB:
- INICIO PERIODO DE PRE INSCRIPCIONES.- MARTES 16 DE NOVIEMBRE A LAS 12 HORAS
- FIN PERIDO DE PREINSCRIPCIONES .- LUNES 13 DE DICEMBRE A LAS 14 HORAS
- SORTEO DE PLAZAS.- MARTES 14 DE DICIEMBRE
I com l'any passat ens hem quedat sense plaça ... Hi haurà que anar a la Irati Extrem
dilluns, 1 de novembre del 2010
Ultra Trail Serra Tamuntana
La propera temporada espere poder fer alguna Ultra més. Com a primer plat m'he apuntat a la Ultra Trail Serra de Tramuntana. Ja feia uns anys que volia anar i finalment m'he decidit.
Seran aproximadament 105 km amb 4300 metres de desnivell positiu, recorrent tota la Serra de Tramuntana. Des de Andratx a Pollença passant per Estellencs, Valldemossa, Soller, etc. Uns paisatges que si el temps ens respecta ens faran gaudir.
Ala, ja tenim una motivació per a anar entrenant de cara a l'any que ve.
Esperem que siga una de les moltes proves de les que puguem disfrutar la popera temporada.
dijous, 17 de juny del 2010
Millor impossible (Trail Maestrat Extrem)
Des de l'UTMB que no feia cap ultra. Però un ultra a les nostres terres no es pot deixar passar. A més a més Pris també es va animar a fer el seu primer Ultra ... I va i tria aquest ... de 118 km i 7000 metres de desnivell acumulat ... (Casi na). VALENTA!
En aquesta cursa, estaba la possibilitat de correr per parelles i tant Pris com jo vam optar per aquesta modalitat. Pris amb Fina (les dos debutaven en la llarga distància i tenien moltissima il·lusió) i jo amb Jorge, que encara que curtit en mil batalles i casporro com el que més, encara li faltava batejar-se en la llarga distància.
Del Club Muntanyer la Pedrera, a banda de nosaltres, també hi havia Javi Pinell, Albert Royo i Eloy Castellet. 7 participants del Club ... No està gens malament.
A les 10 del matí del dissabte començava la Cursa des d'Albocasser. Moments abans, els nervis es notaven a les cares (sobretot dels debutants ...) Ultims consells i sortim tots a mirar de completar els 118 km amb 3700 metres de desnivell de la cursa. La gent en general van sortir bastant "forts", i es que el terreny dels primers kilometres t'animava a anar ràpid. Era gairebé tot pista i amb desnivells suaus. Nosaltres per la nostra banda vam sortir "piano piano" intentant mantenir en la mida del possible un ritme constant el major número de kilometres possibles.
A poc a poc anavem progessant i ens anavem menjant els kilometres. Al km 32 començava la part més "fotuda" de la cursa ... 9 km de rambla i tot seguit una pujada d'uns 800 metres de desnivell fins a Culla. Esta part amb calor s'haguera fet durissima, però "mira tu per on" va començar a diluviar i no va parar pràcticament fins que no vam arribar a dalt del tot de la pujada. Per a nosaltres el lloc perfecte per a que caiguera aquella trompada d'aigua ... Vam correr fresquets amb bonissimes sensacions i compartint uns km's amb Jaume Teres (Que va acabar el trail fortissim i que enguany porta camí de fer un bon paper a la Tor des Geants).
Des de Culla i fins a quasibé Ares, el terreny tornava a ser de correr i correr, però les cames ja no estaven tant fresques com al principi i calia anar guardant ... Així que a les baixades i els plans miravem de trotar i a les pujades per minimes que foren, caminavem per guardar les màximes forces possibles.
Cal dir que en tots els pobles teniem a l'afició animant-nos i així es corre mooolt millor. Gràcies a tots per haver vingut a animar-nos. Sobretot a Ester, que pobra també es va pegar un bon ultra seguint-nos de poble a poble.
A la sortida de Ares ens van dir que anavem segons per equips masculins. Vam fer com si no ho haguerem sentit i vam continuar endavant com haviem fet fins ara ... Intentant mantenir el ritme de cursa el més constant possible. La senyalització en alguns trams era una mica deficient, però nosaltres, com que som previsors portavem el track carregat al GPS per al tram de Ares a Meta. En esta segon part de la cursa els reflexes ja no son els mateixos i era on se'ns faria de nit tart o pronte. Així que entre buscar marques i mirar el track al GPS se'ns van anar passant els kilometres a poc a poc ... I és que Catí no arribava mai!!! Quin tram més llarg!!!
A Catí ens estava esperant de nou tota la afició. Ens vam alimentar el millor que vam poder i de pressa en direcció cap a meta ... Encara quedaven 26 km i les cames ja demanaven un descanset.
Davant veiem algun frontal, però estaven al menys a 10 minuts de nosaltres i per darrere les llums encara semblaven més llunyanes. No feiem més que pensar en Pris i Fina, que encara havien de passar tota la nit per eixe mon amb els 2 frontalets ... Jo només demanava que s'aclariren a llegir el track al GPS, per que les senyals no estaven per a moltes floritures.
Els 12 kilometres que ens separaven de Tirig els vam fer en bastant menys de 2 hores i sobretot a la darrera part a un ritme que ni ens imaginavem a la sortida ... A les pistes va haver moment que anavem a 6 minuts el kilometre ... Quin desespero!!!
Per acavar de coronar la situació, en Tirig, Cristian i Abel de Vilafamés ens diuen que els Santi's (El tercer equip masculí) els tenim darrere a poca distància. A correr s'ha dit ... Que una vegada ací hem de lluitar pel segon lloc (Uns pelacanyes com nosaltres no es veuen en aquesta situació moltes vegades) ... Estos darrers 15 kilometres es van convertir en un "corre'que'te'cagas" fins a Albocasser, amb un parell de despistes inclosos.
Finalment després de 17 hores 55 minuts creuavem la meta satisfets pel resultat. A les 11 i mitja del matí creuaven emocionades la meta Pris i Fina. Com que per equips femenins només esaven elles es van endur cap a casa el trofeu de primeres de la categoria ... Encara que molts no confiaven en les seves possibilitats, van demostrar que a cabudes no els guanya ningú !!! Han demostrat ser MOLT DURES!!! Debutar en la llarga distància amb 118 km, amb el dia que va fer i aconseguir ser FINISHER te molt de mèrit.
Enhorabona a tots els que van participar ... Sobretot als companys del Club ... Vam deixar el pabelló ben alt ... I ànims a Eloy i Albert que cadascú pels seus motius van haver d'abandonar la cursa.
Les fotos que ens va fer Esther les pdeu veure a: http://picasaweb.google.es/albumdelapedrera/TrailMaestratExtrem
En aquesta cursa, estaba la possibilitat de correr per parelles i tant Pris com jo vam optar per aquesta modalitat. Pris amb Fina (les dos debutaven en la llarga distància i tenien moltissima il·lusió) i jo amb Jorge, que encara que curtit en mil batalles i casporro com el que més, encara li faltava batejar-se en la llarga distància.
Del Club Muntanyer la Pedrera, a banda de nosaltres, també hi havia Javi Pinell, Albert Royo i Eloy Castellet. 7 participants del Club ... No està gens malament.
A les 10 del matí del dissabte començava la Cursa des d'Albocasser. Moments abans, els nervis es notaven a les cares (sobretot dels debutants ...) Ultims consells i sortim tots a mirar de completar els 118 km amb 3700 metres de desnivell de la cursa. La gent en general van sortir bastant "forts", i es que el terreny dels primers kilometres t'animava a anar ràpid. Era gairebé tot pista i amb desnivells suaus. Nosaltres per la nostra banda vam sortir "piano piano" intentant mantenir en la mida del possible un ritme constant el major número de kilometres possibles.
A poc a poc anavem progessant i ens anavem menjant els kilometres. Al km 32 començava la part més "fotuda" de la cursa ... 9 km de rambla i tot seguit una pujada d'uns 800 metres de desnivell fins a Culla. Esta part amb calor s'haguera fet durissima, però "mira tu per on" va començar a diluviar i no va parar pràcticament fins que no vam arribar a dalt del tot de la pujada. Per a nosaltres el lloc perfecte per a que caiguera aquella trompada d'aigua ... Vam correr fresquets amb bonissimes sensacions i compartint uns km's amb Jaume Teres (Que va acabar el trail fortissim i que enguany porta camí de fer un bon paper a la Tor des Geants).
Des de Culla i fins a quasibé Ares, el terreny tornava a ser de correr i correr, però les cames ja no estaven tant fresques com al principi i calia anar guardant ... Així que a les baixades i els plans miravem de trotar i a les pujades per minimes que foren, caminavem per guardar les màximes forces possibles.
Cal dir que en tots els pobles teniem a l'afició animant-nos i així es corre mooolt millor. Gràcies a tots per haver vingut a animar-nos. Sobretot a Ester, que pobra també es va pegar un bon ultra seguint-nos de poble a poble.
A la sortida de Ares ens van dir que anavem segons per equips masculins. Vam fer com si no ho haguerem sentit i vam continuar endavant com haviem fet fins ara ... Intentant mantenir el ritme de cursa el més constant possible. La senyalització en alguns trams era una mica deficient, però nosaltres, com que som previsors portavem el track carregat al GPS per al tram de Ares a Meta. En esta segon part de la cursa els reflexes ja no son els mateixos i era on se'ns faria de nit tart o pronte. Així que entre buscar marques i mirar el track al GPS se'ns van anar passant els kilometres a poc a poc ... I és que Catí no arribava mai!!! Quin tram més llarg!!!
A Catí ens estava esperant de nou tota la afició. Ens vam alimentar el millor que vam poder i de pressa en direcció cap a meta ... Encara quedaven 26 km i les cames ja demanaven un descanset.
Davant veiem algun frontal, però estaven al menys a 10 minuts de nosaltres i per darrere les llums encara semblaven més llunyanes. No feiem més que pensar en Pris i Fina, que encara havien de passar tota la nit per eixe mon amb els 2 frontalets ... Jo només demanava que s'aclariren a llegir el track al GPS, per que les senyals no estaven per a moltes floritures.
Els 12 kilometres que ens separaven de Tirig els vam fer en bastant menys de 2 hores i sobretot a la darrera part a un ritme que ni ens imaginavem a la sortida ... A les pistes va haver moment que anavem a 6 minuts el kilometre ... Quin desespero!!!
Per acavar de coronar la situació, en Tirig, Cristian i Abel de Vilafamés ens diuen que els Santi's (El tercer equip masculí) els tenim darrere a poca distància. A correr s'ha dit ... Que una vegada ací hem de lluitar pel segon lloc (Uns pelacanyes com nosaltres no es veuen en aquesta situació moltes vegades) ... Estos darrers 15 kilometres es van convertir en un "corre'que'te'cagas" fins a Albocasser, amb un parell de despistes inclosos.
Finalment després de 17 hores 55 minuts creuavem la meta satisfets pel resultat. A les 11 i mitja del matí creuaven emocionades la meta Pris i Fina. Com que per equips femenins només esaven elles es van endur cap a casa el trofeu de primeres de la categoria ... Encara que molts no confiaven en les seves possibilitats, van demostrar que a cabudes no els guanya ningú !!! Han demostrat ser MOLT DURES!!! Debutar en la llarga distància amb 118 km, amb el dia que va fer i aconseguir ser FINISHER te molt de mèrit.
Enhorabona a tots els que van participar ... Sobretot als companys del Club ... Vam deixar el pabelló ben alt ... I ànims a Eloy i Albert que cadascú pels seus motius van haver d'abandonar la cursa.
Les fotos que ens va fer Esther les pdeu veure a: http://picasaweb.google.es/albumdelapedrera/TrailMaestratExtrem
Subscriure's a:
Missatges (Atom)