tag:blogger.com,1999:blog-6988293970260376492024-03-05T09:17:38.404+01:00Sempre amb un repte per davantSergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.comBlogger41125tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-77215568495747023242011-08-05T16:53:00.003+02:002011-08-05T17:04:49.619+02:00Andorra Ultra Trail Vallnord 2011 - Amb açò queda tot dit ...Enguany uns quants membres del Club vam estar al UT Andorra. Millor no ens va poder anar. La majoria vam estar a la iniciàtic, excepte el gran Paco de Paco que va fer la Ultra Mític.<br /><br />Vos deixe amb el video que "ho diu tot".<br /><br /><br /><iframe src="http://www.youtube.com/embed/dWMsGN0f1Bc?fs=1" allowfullscreen="" frameborder="0" height="295" width="480"></iframe><br /><br />Si no passa res l'any que ve ... Tornarem.<br /><br />Més info a: <a href="http://cmlapedrera.blogspot.com/2011/07/andorra-ultra-trail-2011.html">http://cmlapedrera.blogspot.com/2011/07/andorra-ultra-trail-2011.html</a>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-9072185870398026592011-04-23T23:14:00.003+02:002011-04-23T23:18:53.153+02:00Videos sobre el Ultra Trail Serra de TramuntanaUn video gravat per un participant del Trail (Impresionant!!!!):<br /><br /><iframe src="http://www.youtube.com/embed/Mgv67kf-cSs?fs=1" allowfullscreen="" frameborder="0" height="295" width="480"></iframe><br /><br /><br /><br />Un video de Monrasin:<br /><br /><iframe src="http://www.youtube.com/embed/C7yWaOfw6cg?fs=1" allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" width="480"></iframe>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-43310768498984292702011-04-22T16:57:00.007+02:002011-04-24T09:43:47.753+02:00Ultra Trail Serra Tramuntana 2011Ja tenim el primer Ultra de la temporada "a la saca". No es que tinguera molta confiança abans d'anar però mira tu per on que he tornat de Mallorca amb molt bon sabor de boca.<br /><div style="text-align: justify;"><br /><a href="https://lh3.googleusercontent.com/_7wV8IN7PtVU/TayINN_CC2I/AAAAAAAAEc4/iDYng00RCiE/s720/16-04-2011%20098.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 422px; height: 316px;" src="https://lh3.googleusercontent.com/_7wV8IN7PtVU/TayINN_CC2I/AAAAAAAAEc4/iDYng00RCiE/s720/16-04-2011%20098.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Tot va començar fa uns anys, que em va començar a picar el gusanillo per tot aquet mon dels ultres i vaig vore que en Mallorca i havia un grup de gent que es recorrien la Serra de Tramuntana en menys de 24 hores i després de pensar-m'ho unes quantes vegades aquest 2011 ha sigut l'any d'anar-hi.<br /><br />El divendres 15 de Abril després de sortir a les 14:00 "correquetecagas" de la feina, vam agafar un vol cap a Palma a les 16:30 i arribada a Sa Pobla a casa "la family" prop de les 7 de la vesprada. Després de sopar cap a allà cap a les 22:00 eixiem en el cotxe direcció a Andratx a replegar dorsal, escoltar el Briefing i a preparar-nos per a la sortida. A les 0:00 era la sortida des del pavelló de Andratx ... Buuuuuf, a les 0:00 ... Només veient que a les 22:00 ja m'adormia anant en cotxe, se'm feia un mon pensar que em passaria tota la nit i part del dia següent lluitant per a aconseguir creuar tota la Serra.<br /><br />A mitjanit van donar la eixida de la cursa i sense adonar-nos, estavem pujant per unes pistes asfaltades a bon ritme fins a arribar a un paratge que em sembla que s'anomena Sa Coma Calenta. Des d'aquí la pista es convertia en senda i cada cop es tancava més, ja arribant a la part més alta de S'Esclop, la senda començava a ser més tècnica i el grup es va anar desfent. Sense pràcticament adonar-me'n, em vaig quedar "en tierra de nadie", vaig anar deixant enrrera a la gent amb la que vam fer la pujada i als que portava per davant no hi havia manera de agafar-los. La baixada fins al primer avituallament a Estellencs recorde que la vaig fer pràcticament sol fins que quasi arribant a l'avituallament em van alcaçar 2 xics Mallorquins i Luis Maria, un Guipuscuà amb qui vaig fer bona part de la cursa. Varem passar pel primer avituallament amb una mica més de 2 hores i mitja.<br /><br />Des d'aquí, ens vam ajuntar Luis Maria i jo i vam anar fent camí en direcció a Esporles, on arribavem a les 4:40 aproximadament. En aquest tram va haver molts moments on la son apretava i començaven els típics marejos de les nits senceres amb frontal. De l'avituallament d'Esporles vam sortir junts Luis Maria, Montse Sisteré, que anava la primera en categoria femenina i jo. Només sortir anavem els 3 xarrant i no ens vam adonar que als 100 metres de la sortida de l'avituallament hi havia que tombar a la dreta i quant vam veure que no hi havien cintes, resulta que ens va tocar retrocedir prop d'un kilometre. En total ens vam "xupar" quasi 2 kilometre extres "sin comerlo ni beberlo".<br /><br />Aques tram fins a Valldemosa era tot asfaltat i tret al principi on hi havia una bona pujada, la resta era terreny per a correr i correr. Al principi de la pujada, se'ns en va anar per davant Montse Sisteré, que anava com una moto i que a la postre va ser la guanyadora de la prova a la seva categoria. Luis Maria i jo vam arribar a Esporles a les 6 i quart de la matinada. Una mica massa ràpid pensant que portavem 44 kilometres a les cames i prop de 2000 metres de desnivell positiu.<br /><br />A la sortida de l'avituallament de Valldemosa, li vaig dir a Luis Maria que tirara, que jo si continuava a aquell ritme "palmaria" abans d'arribar a Pollença; així que ja sol i a la meva marxeta vaig anar pujant fins a arribar a la part alta del camí de l'Arxiduc, on se'm va fer de dia en tots els sentits. Vaig veure una de les sortides de sol més espectaculars que es poden imaginar, corrent per damunt de la cresta amb tot el pla i Palma a la dreta, per davant i per darrera la Serra de Tramuntana i a l'esquerra i baix dels peus el Mar Mediterrani amb la foradada i tota la costa ente Valldemosa i Deià.<br /><br />Des d'aquí fins a Deià una forta baixada ens van deixar els quadriceps i els genolls ben carregadets per a la resta del dia i per acavar de rematar la feina, en arribar a Deià, com que eren les 8 del matí vaig decidir despertar a Pris telefonant-la, i parlant pel telefon em vaig despistar del camí correcte i em vaig plantar al mig del centre del poble de Deià., cascant-me 1 kilometre extra. Menos mal que hi havia una parella que coneixien la cursa i em van dir per on havia de tirar. Ja en l'avituallament, tocava un plat de pasta i una mica de xocotata per a continuar be el dia.<br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlOBfeQA4-oGvhGHpxGLt3yzpt9Amv23Urj0Y9g-dNU4RsUDE8u6pw07eiYkf6cC9qOjLuzOCTJDiIIBCWewsZTCFSEwwAtEz2XsiC7Q6j4phHR8YsTYAtj1FqUDiHnSmkNgOyDaLbBBzK/s1600/Deia.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlOBfeQA4-oGvhGHpxGLt3yzpt9Amv23Urj0Y9g-dNU4RsUDE8u6pw07eiYkf6cC9qOjLuzOCTJDiIIBCWewsZTCFSEwwAtEz2XsiC7Q6j4phHR8YsTYAtj1FqUDiHnSmkNgOyDaLbBBzK/s400/Deia.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5598889103126213250" border="0" /></a><br />Des de Deià a Soller el camí va planejant sempre amb vistes a la mar. Era d'allò més entretingut i em vaig passar la estona veient com els del Trail que havien sortit des de Valldemossa m'avançaven "a tota mecha". Ja quasi arribant a Soller, em vaig juntar amb un dels nombrosos grupets que m'avençaven i vaig anar tirant amb ells fins a l'avituallament ... Que ingenu, on anava jo a tirar amb aquesta gent que només portaven 20 kilometres? Menos mal que quedava poc per Soller, que si no em reventen.<br /><br />A Soller arrivava a les 9:30 i l'avituallament que hi havia parat era per quedar-se una bona estona "rollito mesa i mantel", però com que jo havia vingut per feina, vaig menjar ràpidament el que vaig poder i amb un bon grapat de orejones i algun trocet de xocotate negre a les mans vaig anar avançant fins a la sortida del poble, que no era cosa de perdre massa temps.<br /><br />A partir de Soller, començava el que teòricament sería el tram més dur de tota la cursa. La pujada de "la escalinata" del barranc de Beniaraix. Només començar em vaig quedar meravellat de la bellesa del barranquet dels nassos. Menuda currada de posar pedres al terra; si no recordo mal, em sembla que hi ha més de 2000 esglaons, des que comença el Barranc fins arribar a dalt del tot. En total uns 800 metres de desnivell "del ala", que a estes alçades feien "pupilla". En arribar a dalt del barranc, inocent de mi, pensava que ja tot era baixada fins a l'estany de Cuber, i va resultar que des que acavava el barranc fins a dalt del tot encara ens quedaven quasi be 20 minuts de pujada que se'm varen fer interminables, però posant la reductora a les 11:20 arribava a Cuber. Ja només ens quedava una pujada.<br /><br />En Cuber, más de lo mismo, avituallament ràpid, abraçada i besets a la familia i ràpidet ràpidet cap a la darrera pujada del dia, els 400 o 500 metres de desnivell que ens separaven del Coll del Prat de Massanella. A estes alçades tocava fer la pujada amb l'ànima, les cames ja no donaven més, però hi havia que apretar les dents que ja quedava poc per patir. Només ens quedava una baixada "criminal" per les Voltes del Galileu que venia a ser una baixada tipus el barranc de Beniaraix, però amt totes les pedres remenades i que et deixava els turmells fets coca, un avituallament a Lluc on també la vam fer curta i un tram que fins a Pollença pense que es podria mirar de canviar, la baixada del camí vell, era molt guapa i molt entretinguda, però imagineu-se com senten 8 kilometres d'asfalt després d'un tute com estos. No se si en este punt deu haver alguna possibilitat diferent a la que es fa, però encara que fora més dur, em sembla que els corredors agrairien una mica menys d'asfalt, encara que ja es sap, que en Mallorca és pràcticament tot PROPIETAT PRIVADA, i el dret a pas no es que el tinguen massa clar. Ja fan prou aquesta gent que organitzen una cursa com aquesta amb les dificultats que els posen.<br /><br />Be, que me'n vaig per les rames ... Al final van ser 16 hores i 49 minuts de disfrute i patiment. Ala, ja en tenim una més per contar.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1hvSM9dsjdKIvm2M8tFzmCHcpXg5AcAe2l58PTOUdEqJJGlWjKui65H96ax0ISaBlwV_e1OaslvPQNbgpV-7KtQgFrrvbVIHkeSWQ4lDqlyLh56xHCPFe_wXbw9QEbhtTp8rdBsdEzgUg/s1600/Meta+02.bmp"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 267px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1hvSM9dsjdKIvm2M8tFzmCHcpXg5AcAe2l58PTOUdEqJJGlWjKui65H96ax0ISaBlwV_e1OaslvPQNbgpV-7KtQgFrrvbVIHkeSWQ4lDqlyLh56xHCPFe_wXbw9QEbhtTp8rdBsdEzgUg/s400/Meta+02.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5598889494029642002" border="0" /></a><br /><br /></div>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-75728156774317759842011-02-18T16:35:00.003+01:002011-02-18T16:39:17.812+01:00Algun any ...Enguany per circumstàncies no em serà possible, però algun any, quant siga gran m'agradaria fer ...<br /><br /><br /><iframe title="YouTube video player" width="520" height="310" src="http://www.youtube.com/embed/80ta-VQHL5s" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-18294200486891032392010-11-08T22:37:00.003+01:002010-12-19T13:18:34.760+01:00Quebrantahuesos 2011Després d'una temporada on van sortir rumors de que igual corria perill la Quebranahuesos, sembla que per a l'any que ve torna a haver una nova edició d'aquesta prova cicloturista.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWBKM7Nc9x1o1AG2c8utw3-5lkJaOS5X96jPqdmoXswij4920qwG_cwQ5XeBVPZvRJgtFjhRVrUlg9cxkqZUAiku9YwRaRi2qyzzGJAYwBHQCZYh5Hn7mVnJDyW1KNFuaxYq9n7Bi71i1l/s400/Quebrantahuesos+2009.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 343px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWBKM7Nc9x1o1AG2c8utw3-5lkJaOS5X96jPqdmoXswij4920qwG_cwQ5XeBVPZvRJgtFjhRVrUlg9cxkqZUAiku9YwRaRi2qyzzGJAYwBHQCZYh5Hn7mVnJDyW1KNFuaxYq9n7Bi71i1l/s400/Quebrantahuesos+2009.jpg" alt="" border="0" /></a><br />En un correu ens han inforomat estos dies que en breu s'obre el periode d'inscripcions:<br /><br />Tret de la seva WEB:<br /><p class="texto"><span style="font-weight: bold;">-</span> <strong>INICIO PERIODO DE PRE INSCRIPCIONES.-</strong> <strong> MARTES 16 DE NOVIEMBRE A LAS 12 HORAS</strong></p> <p class="texto"><strong>- FIN PERIDO DE PREINSCRIPCIONES .- </strong> <strong>LUNES 13 DE DICEMBRE A LAS 14 HORAS</strong></p> <p class="texto"><strong>- SORTEO DE PLAZAS.- MARTES 14 DE DICIEMBRE<br /></strong></p><p class="texto">I com l'any passat ens hem quedat sense plaça ... Hi haurà que anar a la Irati Extrem</p><p class="texto"><br /></p><p class="texto"><br /></p><p class="texto"><br /></p><p class="texto"><br /><strong></strong></p>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-58602560319644432572010-11-01T18:52:00.004+01:002010-11-01T19:06:17.857+01:00Ultra Trail Serra Tamuntana<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYwOdKsFlSp8sD31kt12aFFxFGcFnJUnMk9UYDvGsFNyhLB77cg4hdYJ2LqyyVkCWojSkdubYgCUv2-23y-ykekVK6tf7REWcqQuCc-t-PGQPzY2QE-VWv1SpXc0ia9t1-gcQ2rmssq1hM/s1600/UT+Serra+Tramuntana.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 47px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYwOdKsFlSp8sD31kt12aFFxFGcFnJUnMk9UYDvGsFNyhLB77cg4hdYJ2LqyyVkCWojSkdubYgCUv2-23y-ykekVK6tf7REWcqQuCc-t-PGQPzY2QE-VWv1SpXc0ia9t1-gcQ2rmssq1hM/s200/UT+Serra+Tramuntana.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5534642445209650418" border="0" /></a><br /><span class="fullpost">La propera temporada espere poder fer alguna Ultra més. Com a primer plat m'he apuntat a la Ultra Trail Serra de Tramuntana. Ja feia uns anys que volia anar i finalment m'he decidit.<br /></span><br />Seran aproximadament 105 km amb 4300 metres de desnivell positiu, recorrent tota la Serra de Tramuntana. Des de Andratx a Pollença passant per Estellencs, Valldemossa, Soller, etc. Uns paisatges que si el temps ens respecta ens faran gaudir.<br /><br /><span class="fullpost"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.ropits.com/utst/images/utst/info_util/serra_tramuntana/gr221/n1_pedra_en_sec.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 454px; height: 340px;" src="http://www.ropits.com/utst/images/utst/info_util/serra_tramuntana/gr221/n1_pedra_en_sec.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><br />Ala, ja tenim una motivació per a anar entrenant de cara a l'any que ve.<br /><br />Esperem que siga una de les moltes proves de les que puguem disfrutar la popera temporada.<br /><br /><br /></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-12098767916769246752010-06-17T23:15:00.007+02:002010-06-21T15:40:27.055+02:00Millor impossible (Trail Maestrat Extrem)Des de l'UTMB que no feia cap ultra. Però un ultra a les nostres terres no es pot deixar passar. A més a més Pris també es va animar a fer el seu primer Ultra ... I va i tria aquest ... de 118 km i 7000 metres de desnivell acumulat ... (Casi na). VALENTA!<br /><br />En aquesta cursa, estaba la possibilitat de correr per parelles i tant Pris com jo vam optar per aquesta modalitat. Pris amb Fina (les dos debutaven en la llarga distància i tenien moltissima il·lusió) i jo amb Jorge, que encara que curtit en mil batalles i casporro com el que més, encara li faltava batejar-se en la llarga distància.<br /><br /><span class="fullpost">Del Club Muntanyer la Pedrera, a banda de nosaltres, també hi havia Javi Pinell, Albert Royo i Eloy Castellet. 7 participants del Club ... No està gens malament.<br /><br />A les 10 del matí del dissabte començava la Cursa des d'Albocasser. Moments abans, els nervis es notaven a les cares (sobretot dels debutants ...) Ultims consells i sortim tots a mirar de completar els 118 km amb 3700 metres de desnivell de la cursa. La gent en general van sortir bastant "forts", i es que el terreny dels primers kilometres t'animava a anar ràpid. Era gairebé tot pista i amb desnivells suaus. Nosaltres per la nostra banda vam sortir "piano piano" intentant mantenir en la mida del possible un ritme constant el major número de kilometres possibles.<br /><br />A poc a poc anavem progessant i ens anavem menjant els kilometres. Al km 32 començava la part més "fotuda" de la cursa ... 9 km de rambla i tot seguit una pujada d'uns 800 metres de desnivell fins a Culla. Esta part amb calor s'haguera fet durissima, però "mira tu per on" va començar a diluviar i no va parar pràcticament fins que no vam arribar a dalt del tot de la pujada. Per a nosaltres el lloc perfecte per a que caiguera aquella trompada d'aigua ... Vam correr fresquets amb bonissimes sensacions i compartint uns km's amb Jaume Teres (Que va acabar el trail fortissim i que enguany porta camí de fer un bon paper a la Tor des Geants).<br /><br />Des de Culla i fins a quasibé Ares, el terreny tornava a ser de correr i correr, però les cames ja no estaven tant fresques com al principi i calia anar guardant ... Així que a les baixades i els plans miravem de trotar i a les pujades per minimes que foren, caminavem per guardar les màximes forces possibles.<br /><br />Cal dir que en tots els pobles teniem a l'afició animant-nos i així es corre mooolt millor. Gràcies a tots per haver vingut a animar-nos. Sobretot a Ester, que pobra també es va pegar un bon ultra seguint-nos de poble a poble.<br /><br />A la sortida de Ares ens van dir que anavem segons per equips masculins. Vam fer com si no ho haguerem sentit i vam continuar endavant com haviem fet fins ara ... Intentant mantenir el ritme de cursa el més constant possible. La senyalització en alguns trams era una mica deficient, però nosaltres, com que som previsors portavem el track carregat al GPS per al tram de Ares a Meta. En esta segon part de la cursa els reflexes ja no son els mateixos i era on se'ns faria de nit tart o pronte. Així que entre buscar marques i mirar el track al GPS se'ns van anar passant els kilometres a poc a poc ... I és que Catí no arribava mai!!! Quin tram més llarg!!!<br /><br />A Catí ens estava esperant de nou tota la afició. Ens vam alimentar el millor que vam poder i de pressa en direcció cap a meta ... Encara quedaven 26 km i les cames ja demanaven un descanset.<br /><br />Davant veiem algun frontal, però estaven al menys a 10 minuts de nosaltres i per darrere les llums encara semblaven més llunyanes. No feiem més que pensar en Pris i Fina, que encara havien de passar tota la nit per eixe mon amb els 2 frontalets ... Jo només demanava que s'aclariren a llegir el track al GPS, per que les senyals no estaven per a moltes floritures.<br /><br />Els 12 kilometres que ens separaven de Tirig els vam fer en bastant menys de 2 hores i sobretot a la darrera part a un ritme que ni ens imaginavem a la sortida ... A les pistes va haver moment que anavem a 6 minuts el kilometre ... Quin desespero!!!<br /><br />Per acavar de coronar la situació, en Tirig, Cristian i Abel de Vilafamés ens diuen que els Santi's (El tercer equip masculí) els tenim darrere a poca distància. A correr s'ha dit ... Que una vegada ací hem de lluitar pel segon lloc (Uns pelacanyes com nosaltres no es veuen en aquesta situació moltes vegades) ... Estos darrers 15 kilometres es van convertir en un "corre'que'te'cagas" fins a Albocasser, amb un parell de despistes inclosos.<br /><br />Finalment després de 17 hores 55 minuts creuavem la meta satisfets pel resultat. A les 11 i mitja del matí creuaven emocionades la meta Pris i Fina. Com que per equips femenins només esaven elles es van endur cap a casa el trofeu de primeres de la categoria ... Encara que molts no confiaven en les seves possibilitats, van demostrar que a cabudes no els guanya ningú !!! Han demostrat ser MOLT DURES!!! Debutar en la llarga distància amb 118 km, amb el dia que va fer i aconseguir ser FINISHER te molt de mèrit.<br /><br />Enhorabona a tots els que van participar ... Sobretot als companys del Club ... Vam deixar el pabelló ben alt ... I ànims a Eloy i Albert que cadascú pels seus motius van haver d'abandonar la cursa.<br /><br />Les fotos que ens va fer Esther les pdeu veure a: <a href="http://picasaweb.google.es/albumdelapedrera/TrailMaestratExtrem#">http://picasaweb.google.es/albumdelapedrera/TrailMaestratExtrem</a><br /></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-46431708585035473822010-03-08T15:57:00.003+01:002010-03-08T16:14:02.505+01:00Nova bici<div style="text-align: justify;">Com que enguany estic jo pegant-li a l'assunt de la bici, he decidit veure que tal se'm dona la faceta de mecànic i he decidit montar-me una nova BTT amb peces de la que tenia i d'altres que he anat comprant per ebay i altres "garitos" d'internet.</div><br />Este ha sigut el resultat:<br /><div style="text-align: center;"><br /><a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/nfMiD7M5RUKw5OBh0qMEIA?authkey=Gv1sRgCIP0toPH9ofUngE&feat=embedwebsite"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNqmYDpeinuLMZ1R-6E1V6KZ0nVavCJX0juzP0P0ha84q33E1NF4nOxRSesUrfNOEpr3VcGP8ktV-BSEi6O3LHaMIsN-yrjmz76Lx9Xd9kAcLWYcobJgvyl0wTMlxiCxRLeZIPj4FRJuiE/s400/P1020981.JPG" /></a><br /></div><div style="text-align: left;">Igual algun dia se'm desmonta i m'obrisc el cap.</div>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-22828470040129433392009-12-29T22:51:00.003+01:002009-12-29T23:12:07.847+01:00La Marmotte 2010Després de estar un fum de temps sense "dir ni pruna", ja torne a apareixer per ací ... Acaba l'any i és hora de anar fent "pensaments" de cara al 2010.<br /><img src="http://www.sportingtours.co.uk/events/marmotte_profile.gif" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 275px;" border="0" alt="" />El primer repte al que estic inscrit serà La Marmotte. Després d'haver fet l'any passat la Quebrantahuesos i de quedar fora de les places per al 2010, és el moment d'anar a Alps a fer un dels recorreguts més MITICS del Tour ...<br /><br />Sortida des de Bourg d'Ossains, 30 km d'ascenció fins a La Croix de Fer, a continuació 30 km de descens fins a Sant Jean de Maurienne, des d'aquí una pujada inacabable de quasi be 40 km (El Telegraph i el Galibier) des d'aquí una baixada trepidant fins a Bourg d'Ossains, ja només queda la pujada a l'Alpe d'Huez (El Col dels holandesos amb les seves mítiques 21 curves de ferradura.<br /><br />La Meca de tot ficionat al ciclisme ...Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-89274352789144589412009-10-04T17:37:00.004+02:002009-10-04T18:18:50.192+02:00I Marxa BTT dels tres termesEl diumenge dia 27 de Septembre vaig estar participant en una prva de BTT. Feia més de 6 mesos que no tocava la Mountain Bike ...<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh5.ggpht.com/_pk8_r1elbDA/SsZ0u2cLqOI/AAAAAAAAAyQ/SiXdXbomytQ/IMG_6356.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 393px; height: 529px;" src="http://lh5.ggpht.com/_pk8_r1elbDA/SsZ0u2cLqOI/AAAAAAAAAyQ/SiXdXbomytQ/IMG_6356.JPG" alt="" border="0" /></a><br /><br />La prova era de 41 km amb 900 metres de desnivell ... rápidissima i no massa tècnica.<br /><br />Al final vaig acabar en la posició 79 i amb la sensació de haver disfrutat de la Mountain Bike ... A veure si ara comence a agafar-la una mica mésque la tenia un poc abandonada.<br /><span class="fullpost"><br />Deixe aquí unes poque fotos:<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh5.ggpht.com/_pk8_r1elbDA/SsZAh917f6I/AAAAAAAAAZM/IzrzoZNUMEU/s512/DSC_0073.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 257px; height: 512px;" src="http://lh5.ggpht.com/_pk8_r1elbDA/SsZAh917f6I/AAAAAAAAAZM/IzrzoZNUMEU/s512/DSC_0073.JPG" alt="" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><span style="font-size:78%;">Miguel</span></div><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh5.ggpht.com/_pk8_r1elbDA/SsY_PNUickI/AAAAAAAAAXk/IdfrmzCTR9c/s720/DSC_0047.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 398px; height: 275px;" src="http://lh5.ggpht.com/_pk8_r1elbDA/SsY_PNUickI/AAAAAAAAAXk/IdfrmzCTR9c/s720/DSC_0047.JPG" alt="" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><span style="font-size:78%;">Miguel Angel (el meu cosí)</span></div><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh5.ggpht.com/_pk8_r1elbDA/SsY_2oeYuQI/AAAAAAAAAYU/SoP2cFnnXtg/s512/DSC_0059.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 191px; height: 512px;" src="http://lh5.ggpht.com/_pk8_r1elbDA/SsY_2oeYuQI/AAAAAAAAAYU/SoP2cFnnXtg/s512/DSC_0059.JPG" alt="" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><span style="font-size:78%;">Pablo (el meu germà)</span></div><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh4.ggpht.com/_pk8_r1elbDA/SsPIPl5-EOI/AAAAAAAAAQM/rfgF7oma-fc/s512/IMG_3961.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 375px; height: 411px;" src="http://lh4.ggpht.com/_pk8_r1elbDA/SsPIPl5-EOI/AAAAAAAAAQM/rfgF7oma-fc/s512/IMG_3961.JPG" alt="" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><span style="font-size:78%;">Jo patint com un cochino en la pujada a La Serra</span></div><br /><br /></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-51804308924867470172009-09-10T22:22:00.004+02:002009-09-11T09:32:09.814+02:00El grup de les 6:30Aquí teniu un xicotet album de fotos del grupet de les 6:45 que enguany ens hem reconvertit en el grup de les 6:30 ... Gràcies a este grupet que em format ens mantenim "en forma" tot l'any ...<br /><br />Si es que així dona gust.<br /><br /><table style="WIDTH: 194px"><tbody><tr><td style="BACKGROUND: url(http://picasaweb.google.com/s/c/transparent_album_background.gif) no-repeat left center; HEIGHT: 194px; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial" align="middle"><a href="http://picasaweb.google.com/albumdelapedrera/Grup645?feat=embedwebsite"><img style="MARGIN: 1px 0pt 0pt 4px" height="160" src="http://lh4.ggpht.com/_0WDm3eVTjmQ/SqlSii61sxE/AAAAAAAAJNA/ZZQs2GfmTnQ/s160-c/Grup645.jpg" width="160" /></a></td></tr><tr><td style="FONT-SIZE: 11px; FONT-FAMILY: arial,sans-serif; TEXT-ALIGN: center"><a style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(77,77,77); TEXT-DECORATION: none" href="http://picasaweb.google.com/albumdelapedrera/Grup645?feat=embedwebsite">Grup 6 45</a></td></tr></tbody></table>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-28870422143246926642009-09-07T21:54:00.008+02:002009-09-21T22:09:58.973+02:00UTMB 2009 - La crònicaAra si que puc dir que l'Ultra Trail del Montblanc és la cursa de les curses !! La he viscuda com a Finisher i com a derrotat i de les 2 maneres és una cursa molt especial.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Antecedents</span><br /><br />Allà a principis del 2007 em vaig apuntar a un sorteig que "sin comerlo ni beberlo" em va fer embolicar-me en aquesta cursa que va centrar quasi be tota la preparació de la temporada del 2008. El resultat va ser inmillorable. Vaig aconseguir ser Finisher en la primera edició i vaig tornar a casa amb ganes de més.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicqElxueL01DbUSQY8mwTrjvgg641P2VL8MS53RR8y2cr4dEuMXaMyJuczU-KgJFEweQ8jELkjiBHI8nh91bLyra6HTIPTzNFO-ACGginIYdSnAb9kS2Drk4Sep7z_X4P7jZhE3eAlobNR/s1600-h/PICT0126.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicqElxueL01DbUSQY8mwTrjvgg641P2VL8MS53RR8y2cr4dEuMXaMyJuczU-KgJFEweQ8jELkjiBHI8nh91bLyra6HTIPTzNFO-ACGginIYdSnAb9kS2Drk4Sep7z_X4P7jZhE3eAlobNR/s400/PICT0126.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384007974284487618" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">I al 2009 ¿que?</span><br /><br />Motius per tornar me'n sobraven després de la meva primera participació. No volia perdre'm a l'any següent l'ambient dels dies previs a la cursa; volia tornar a soltar unes llagrimes al moment de la sortida amb "Conquest of Paradise"; volia tornar a sentir el calor i l'admiració de la gent que t'anima durant tot el recorregut; volia tornar a veure l'espectacle de la vessant italiana del Montblanc a la sortida del sol; volia tornar a patir en la interminable pujada al Grand Col Ferret i volia tornar a sofrir una segona nit per a finalment creuar de nou la meta a Chamonix.<br /><span class="fullpost"><br /><span style="font-weight: bold;">La cursa</span><br /><br />En aquesta edició em vaig agafar la cursa amb el clar objectiu de intentar fer el millor temps de que fora capaç, però com es sol dir en estes curses, sempre amb un plan B per si les coses es posaven fotudes. Més endavant veurem com de vegades aquestos plans serveixen de ben poc ...<br /><br /><span style="font-weight: bold;">La sortida</span><br /><br />Enguany la experiència de ser la segona participació em va permetre gaudir més serenament el moment de la sortida, no era un manoll de nervis com l'any anterior, i vaig poder experimentar el que es sent enmig de Chamonix l'ultim divendres de Agost a les 18:30 quant sona "a tota castanya" el conquest of Paradise de Vangelis ... i et solten pel mig d'un poble on no cap ni una agulla a fer un tomb de un fum de kilometres pel Montblanc.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj210mdGplaZM99SO24F7cWHnCDmEP7x2WjRU7sq_Oe05I_6Y6L0Y6A0fsARC9FCrGQHRTpXdpmVzfn6orF-Gs4qiO9oI-4ZPTjbuTzcwVSJxCRKlQ74UyGeX0NaINXaF_3Wh_Bt4ly1ffA/s1600-h/P1020027.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj210mdGplaZM99SO24F7cWHnCDmEP7x2WjRU7sq_Oe05I_6Y6L0Y6A0fsARC9FCrGQHRTpXdpmVzfn6orF-Gs4qiO9oI-4ZPTjbuTzcwVSJxCRKlQ74UyGeX0NaINXaF_3Wh_Bt4ly1ffA/s400/P1020027.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384009435944824258" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">Fins Saint Gervais</span><br /><br />El primer tram fins Les Houches, entre la emoció de la sortida i que haviem sortit bastant més avançats que l'any anterior el vam fer "amb un coet al cul" ... quasi be 30 minuts menys que l'any anterior!!! Una mica massa ràpid per a el que queda per davant.<br /><br />A la pujada al primer coll les coses ja es van anar posant "al seu lloc" cadascú ja agafava el ritme que més li convenia i nosaltres encara que anavem accelerats, ja ens anavem trovant una mica més còmodes.<br /><br />A dalt del tot començava a fer fosc, però encara teniem quasi be mitja hora de llum natural per a poder-la aprofitar. La baixada la fem "suavemente" per tal de que no ens passara com l'any passat que al km 50 a Les Chapieux ja anavem carregadets de quadriceps. Arrivant a Saint Gervais, uns problemes amb el frontal de Francis fan que ens separem una mica i després de esperar-lo una mica ens tornem a juntar ... Amb la foscor havia orientat el frontal cap a amunt i no es veia massa be. Portava la llum iluminat cap a la copa dels arbres, com si anara a "muixonar". A l'avituallament ens espera la familia, que si no fora per elles no podriem fer estes "barbaritats"<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Camí de Les Chapieux</span><br /><br />Al avituallament de Saint Gervais Francis ja em va comentar que anavem una mica ràpids i que si em trovava be que tirara jo per davant. Ell ja notava molèsties a la esquena i no volia forçar tant. Jo com que em notava be vaig tirar cap a Les Contamines al ritme que portavem fins ara. Anavem guanyant kilometres i les sensacions eren cada cop millors. Passant Les Contamines venia el tram que més esperava ... Notre Dame de la Gorge i refugi de Nant Bornand: uns indrets meravellosos i amb un ambient increible per a ser de matinada, encara que enguany degut al mal temps no hi havia l'ambient de la edició del 2008. Des d'aquí una pujada eterna ens deixaria al Col de Bonhome i després d'una baixadeta suau i una altra pujada al Col de la Croix de Bonhome on la boira no ens deixava veure a més de 3 metres.<br /><br />La baixada a Les Chapieux la vaig fer enguany a un ritme molt més sosegat que l'any anterior i em va permetre arribar a l'avituallament molt més sencer que en la darrera edició. En aquest avituallament tocava fer la primera menjada forta de la cursa: Sopa calenteta, fuet, formatge, més formatge, xocolate i un cafenet.<br /><span style="font-weight: bold;"><br />Cap a Courmayeur que fa falta gent</span><br /><br />A la sortida de Les Chapieux em vaig juntar amb Emili Santiago amb qui vam compartir un cap de setmana magnific a la Porta del Cel i amb qui compartiria recorregut fins a la baixada cap a Lac Combal. La pujada al Col de la Seigne la fem els 2 avançant a un fum de gent i comentant el que vam viure en La Porta del Cel. Estavem els 2 motivats i anavem amb ganes. Als darrers 200 o 300 metres de desnivell ens va tornar a rebre la boira i ens va complicar l'inici de la baixada. L'any passat arribava aquí claretjant i enguany encara era nit fosca quant vaig passar pel coll. Al principi de la baixada la gent estava una mica liada amb la boira i deambulaven d'una banda a l'altra cercant el camí. Jo, no se si perque estava més inspirat o perque anava més concentrat vaig anar tirant bastant decidit i vaig anar ràpidament perdent metres de alçada fins a veure la vall on es trova el Lac Combal.<br /><br />En arribar al avituallament em va tocar abrigar-me ben abrigat. Començava a clarejar i la humitat que hi havia et feia tremolar de fred. Calia no entretindre's molt i anar el més ràpid possible cap al "carasolet" de la Arete de Mont Favre. En aquest tram, la gent ja comença a separar-se uns de altres i els moment de solitut son més habituals que fins a Les Chapieux. L'espectacle es soberbi ... Tota la cara Italiana del MontBlanc enfront de nosaltres.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoE3vt6jXya6BsJRnTCEBrxMVPLMJ0i5CpgXw83OHPuKcTyFYXXV5aB-lxi6BMBDeYpN0_nKH9Df9v0QMzYi-GxINs0_fWufXlT6FfNIRsMuoWoj1mV8cjvv28eGMJKo6Qop5xP3tTcJtH/s1600-h/P1020056.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoE3vt6jXya6BsJRnTCEBrxMVPLMJ0i5CpgXw83OHPuKcTyFYXXV5aB-lxi6BMBDeYpN0_nKH9Df9v0QMzYi-GxINs0_fWufXlT6FfNIRsMuoWoj1mV8cjvv28eGMJKo6Qop5xP3tTcJtH/s400/P1020056.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384010701569395970" border="0" /></a><br /><br />Des de l'Arete de Mont Favre fins a Courmayeur ... Una baixada llarguissima i empinada "com ella a soles" ... A les 8 en punt arribava al poble de Courmayeur 2 hores i mitja abans que en la darrera edició. Allí estaven la familia que s'havien pegat una matinada impresionant per a venir a veure'm. Mil gràcies.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Cap a Grand Col Ferret passant per Arnuva<br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8NpkNGDyyuInNgUDoCh0mIiWo4Gb6mioncYSY3qaVmcDO2MVRd0MRWkT77pi_u2A4JbInIx7RYPHRCJxF84UlPXfl-B2EoVh87TDRsgZi6BkroW1JuD6aA4wMJ1v9J5fQhKrrOBKIpAkX/s1600-h/IMG_0860.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8NpkNGDyyuInNgUDoCh0mIiWo4Gb6mioncYSY3qaVmcDO2MVRd0MRWkT77pi_u2A4JbInIx7RYPHRCJxF84UlPXfl-B2EoVh87TDRsgZi6BkroW1JuD6aA4wMJ1v9J5fQhKrrOBKIpAkX/s400/IMG_0860.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384012589689837122" border="0" /></a><br /><br />De Courmayeur vaig sortir camí del Refugi Bertone després de 25 minuts parat a l'avituallament. En aquesta pujada em vaig juntar amb uns canaris que portaven un bon ritmet i amb els que em vaig anar trobant fins La Fouly.<br /><br />La calor començava a apretar i entre avituallament i avituallament pràcticament em bevia 1 litre d'aigua. En passar pel refugi Bonatti, com que em trovava be no vaig parar ni a fer trago d'aigua; d'aquí a Arnuva quedava ben poc i no valia la pena parar "per parar". En el següent avituallament tocava alimentar-se ben alimentat que la següent pujada al Col Ferret és de les que fan pupa.<br /><br />L'any passat passavem per aquí a les 3 de migdia i enguany estic passant molt abans i més sencer. Bona senyal. La pujada al Col Ferret se'm va fer interminable ... Semblava que anava "pajara", però encara i això vaig passat a bastantscorredors. La gent que baixava del coll de fer fotos no parava d'animar i de mica en mica em vaig anar recuperant i per a acabar la pujada bastant be i sense ganes de parar a dalt.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Cap a La Fouly (i cap a casa)</span><br /><br />(Aquesta baixada resumeix com cap la meva participació en aquesta cursa)<br /><br />La vaig començar cantant ... I com fins ara en aquesta cursa amb la moral pels nuvols de veure'm be a estes alçades i amb el tute que portavem ... Vaig fer la baixada trotant i caminant als plans i pujadetes .....................<br /><br />I de repent ... punxada a l'exterior del genoll que a cada passa s'anava agreujant ... en només 2 kilometres anava coixejant i amb llàgrimes de impotència per no poder fer res més. A La Fouly quant una dona em va dir "Courage et merci pour l'espectacle" em vaig derrumbar i vaig esclafir a plorar per la sensació de que allò se m'havia escapat del meu abast.<br /><br />Vaig arribar a l'avituallament i després de que la meva dona em suplicara que anara al metge li vaig fer cas.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwUqsmEAIM6ul25DYF8xgemDlpmR1uGamN7075ooYmU6egMweqmXUjWfKCIGtDhGD39NvixEtqh3mO-_Ho8XDlb8BzdRVzzvIpXzxwYNqtqnTUdHgGuJ3L1SZuwawFfXFckClEEDcfyKJy/s1600-h/IMG_0876.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwUqsmEAIM6ul25DYF8xgemDlpmR1uGamN7075ooYmU6egMweqmXUjWfKCIGtDhGD39NvixEtqh3mO-_Ho8XDlb8BzdRVzzvIpXzxwYNqtqnTUdHgGuJ3L1SZuwawFfXFckClEEDcfyKJy/s400/IMG_0876.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384014109687205234" border="0" /></a><br />Em van envenar el genoll i em van dir que continuara, però quant anava cap a Praz de Fort unes punxades intenses em van fer veure que no podia continuar.<br /><br />Fins aquí la meva aventura al UTMB 2009.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh54nzzvLo6O5GGHeWqE1F6oD6bSEkqP2U2uYyB_X1eRa9qC-CdPFyB63lZPCm5v5_pHAmJ5Uh8bwJyKZzgZAd-04o_ZXY2nDjp9gP5hV-co9TqYpGrEFvfvKoDjMWRIKbWrZZfCOdBgj14/s400/IMG_0903.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh54nzzvLo6O5GGHeWqE1F6oD6bSEkqP2U2uYyB_X1eRa9qC-CdPFyB63lZPCm5v5_pHAmJ5Uh8bwJyKZzgZAd-04o_ZXY2nDjp9gP5hV-co9TqYpGrEFvfvKoDjMWRIKbWrZZfCOdBgj14/s400/IMG_0903.JPG" alt="" border="0" /></a><br />Gràcies a tots pel suport i sobretot a Pris i a Vera que sempre estan ahí.<br /><br /></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-3951182286157478572009-09-04T08:14:00.003+02:002009-09-04T08:37:07.064+02:00UTMB 2009 (S'ha quedat en l'intent)Com una imatge val més que 1000 paraules, aquesta cursa es resumeix així:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh54nzzvLo6O5GGHeWqE1F6oD6bSEkqP2U2uYyB_X1eRa9qC-CdPFyB63lZPCm5v5_pHAmJ5Uh8bwJyKZzgZAd-04o_ZXY2nDjp9gP5hV-co9TqYpGrEFvfvKoDjMWRIKbWrZZfCOdBgj14/s1600-h/IMG_0903.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh54nzzvLo6O5GGHeWqE1F6oD6bSEkqP2U2uYyB_X1eRa9qC-CdPFyB63lZPCm5v5_pHAmJ5Uh8bwJyKZzgZAd-04o_ZXY2nDjp9gP5hV-co9TqYpGrEFvfvKoDjMWRIKbWrZZfCOdBgj14/s400/IMG_0903.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5377492836539700050" border="0" /></a>En breu la crònica, que tinc molt que contar.<br /><br />Ara em limitaré a agrair a tots el suport i el seguiment i especialment a <span style="font-weight: bold;">les meves xiques</span> Pris i Vera per ser com sou i per donar-me suport i acompanyar-me en tot el que he fet fins ara.<br /><br /><span class="fullpost">GRÀCIES<br /></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-64551225810819423712009-08-04T20:23:00.011+02:002009-08-07T08:27:45.047+02:00KNOKING ON HEAVEN'S DOOR<p class="MsoPlainText"><span lang="CA">Com deia aquella famosa cançó de Bob Dylan, aquest cap de setmana érem molts els que trucàvem a <span style="FONT-WEIGHT: bold">La Porta del Cel</span> a veure si ens deixava completar la volta ...</span></p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5367104576607505122" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikSMD-59V479r-Wnh8OTM5g3VGQCoaOLOqVFFPGtZXmOB3zeU2z7uv1MgO85fvTYOhrCGSHt3coG_cTTgkBVwUvjHoaAMh60dSUnugkYzipnD-gNJ8PbgXpuKoWpwod2sFL_T6R5lPnMp-/s400/Pica+Estats.JPG" border="0" /><br /><p class="MsoPlainText"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh5.ggpht.com/_XGhwAxX-PUQ/SncPuLFV2uI/AAAAAAAAMsc/opKar4cgRV4/R0010176%20%5B1280x768%5D.JPG"></a></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">Concretament des del foro de Tierra Vertical, ens vam ajuntar 12 casporros per intentar fer el recorregut.<?xml:namespace prefix = o /><o:p> </o:p></span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">D'una banda estava el "maquinón" de Jordi Martinez de Marsay que anava a veure si podia baixar el record que hi havia actualment. El tio bestia el va rebaixar en 3 hores deixant-lo en 12:36 ... Oooooh</span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">D'altra banda van sortir Manuel Real, Samuel Arroyo, Jaume Bragulat, Pep Matas, Javi i Enrique a intentar fer una bona marca ... Van estar tots entre 16 i 17 hores ... Vaja, que uns altres màquines.</span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">I finalment estàvem, Paco Robles, Rubén Iniesta, Emili Santiago, Francis de Paco i un servidor que vam sortir a acabar la prova com ben be puguerem i com a únic objectiu el d'acabar la volta amb menys de 24 hores.<o:p><br /></o:p></span></p><span class="fullpost"><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">Tota esta història va començar en l'UT d'Andorra. En esta cursa em vaig retirar per falta de ganes de tirar endavant i em vaig sentir una mica culpable; i en veure que en el Foro s'estava muntant una sortida a La Porta del Cel vaig liar a Francis per a embarcar-nos en l'aventura i de seguida em va dir que si.</span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">El divendres dia 31 de Juliol sortíem des de casa a les 15:15. Una mica justos per a arribar al càmping<span style="font-size:0;"> </span>l'hora de sopar i després de 5 hores de carretera i manta vam arribar cap ales 20:30 en el càmping on ja estava tota la "quadrilla" agafant la tarja de control de pas pels refugis. Vam fer nosaltres els tràmits oportuns i de seguida a taula a sopar, que a les 00:00 ens havíem de posar en marxa i tampoc quedava massa temps.<o:p><br /></o:p></span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">A les 00:00 ens ajuntaven a la porta del refugi i el guarda ens donava un paper amb tots els "Portalers" que anàvem a intentar fer la prova en Sub24. Ho havíem de portar a Pinet per a que cadascú enregistrara en eixe paper la hora de pas pel refugi. Seriem capaços de fer-ho arribar? Molta responsabilitat ...</span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">El camí començava vora riu fins a pràcticament les Bordes de Noarre, en un tram que anem fent a bon ritme i contant-nos batalletes. Un cop a Noarre el camí canvia de "registre" i ja no puja tant suau ... encara que ja venim pujant des de Graus, aquí és on la pujada s'accentua per a enfilar-nos amb alguna dificultat per a trobar el camí fins els <?xml:namespace prefix = st1 /><st1:metricconverter st="on" productid="2500 metres">2500 metres</st1:metricconverter> del coll de Certascan; on tombem a l'esquerra per a pujar al Pic de Certascan (2853 mtrs) a fer la primera marcada de targeta de <st1:personname st="on" productid="la jornada. Des">la jornada. Des</st1:personname> del Pic una forta i curta baixada ens deixarà en poc de temps al refugi de Certascan ... on entre els 5 no som capaços de trobar el segell per a marcar les targes de pas. Deixem constància del nostre pas en el full de participants i tirem endavant.</span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">Des d'aquí ens espera una zona de pujades i baixades bastant "durilles" i una mica lioses entre les que destaca la pujada al Port de l'Artiga ... Un "muro" de uns <st1:metricconverter st="on" productid="450 metres">450 metres</st1:metricconverter> de desnivell que ens deixa les pates "durilles". En el Port comença a clarejar i és moment de fer un KIT KAT i alimentar-se una mica ... Portem unes 6 hores i mitja i apenes hem recorregut <st1:metricconverter st="on" productid="20 km">20 km</st1:metricconverter>.</span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">La següent parada la farem al Refuge du Pinet, però fins allí encara ens queden unes poques pujades i baixades i una trepadeta agafats a un cable que amb bastons i amb les cames durilles resulta de lo més "entretinguda".</span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">Un cop reposats a Pinet i després de gaudir amb un refresc a les mans de la "simpatia" dels seus guardes ... Sembla ser que feia dies que no prenien massa fibra i com que tenien retencions no estaven molt d'humor ... vam començar els <st1:metricconverter st="on" productid="900 metres">900 metres</st1:metricconverter> de desnivell que ens separaven del techo de la Prova ... La Pica d'Estats.</span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">La pujada començava suau, però de mica en mica anava agafant inclinació per a arribar a la darrera part de la ruta "compartida" amb la que ve des del coll de Sotllo. Des d'aquí i fins pràcticament arribar a la Vallferrera, la ruta semblava més les rambles que no una ruta de muntanya ... Quina gentada que hi havia !!!<o:p><br /></o:p></span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">En la baixada fins al refugi de Vallferrera ens va avançar com un Sputnik Jordi Martinez de Marsay ... Havia fet en 7 hores 45 el que a nosaltres ens havia costat 13:30. IMPRESSIONANT. En aquesta baixada vam tirar una mica endavant Emili, Paco Robles i un servidor i per darrere venien Francis junt amb Rubén; aquesta situació ens va fer viure "l'anècdota del dia". Mentre estàvem nosaltres menjant una mica dintre del refugi junt amb el grup de Manolo Real, Jaume i Enrique, va arribar Rubén i semblava que Francis no arribava. No ens podiem explicar com era possible que si anava uns metres per davant de Rubén no havia arribat al refugi ... Doncs be, sembla que en passar per davant del refugi, es pensava que era una casa i que el refugi estava més endavant. <st1:personname st="on">Fina</st1:personname>lment es va adonar que allò devia ser el refugi i va fer marxa enrere per retrobar-se amb nosaltres. Coses que passen quant un va cansat, que el cap no acava de estar del tot centrat.</span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">Un cop re agrupats ens quedava fer front al darrer tram del recorregut. Una pujada de uns <st1:metricconverter st="on" productid="800 metres">800 metres</st1:metricconverter> de desnivell fins als estanys i la la cabana de Baborte, una baixada de uns <st1:metricconverter st="on" productid="300 metres">300 metres</st1:metricconverter> i la darrera pujada del dia: <st1:metricconverter st="on" productid="450 metres">450 metres</st1:metricconverter> de desnivell per a arribar fins a <st1:personname st="on" productid="la Roca Cigalera">la Roca Cigalera</st1:personname>, que semblava que mai arribava. Les pujades se'ns feien a estes alçades inacabables.<o:p> </o:p></span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">Des de Roca Cigalera ens quedaven <st1:metricconverter st="on" productid="1600 metres">1600 metres</st1:metricconverter> de desnivell de baixada fins a Tavascan passant per la Cabana de Boldís on marcaríem per darrera vegada pa tarja de pas. En aquesta baixada Rubén es va quedar endarrere degut a uns problemes amb el genoll que venia arrastrant des d'Andorra. Paco Robles es va oferir per esperar-lo i la resta vam anar tirant tal com vam poder cap a avall cap a Tavascan. </span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">La baixada semblava no acabar mai ... El camí anava flanquejant la muntanya i semblava que no perdia desnivell. <st1:personname st="on">Fina</st1:personname>lment per rematar la feina, una tronada amb granis inclòs va fer més divertida la darrera part del recorregut. A les 21:15 arribàvem a Tavascan i ens enfrontàvem al que seria l darrer tram d'aquest periple ... Pujar fins al càmpins de Graus. A les 22:10 entràvem per la porta del Bar del càmping aplaudits per el grup dels "màquines" que estaven acabant de sopar.<o:p> </o:p></span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">Una experiència de les que queden marcades a foc. </span></p><br /><p class="MsoPlainText"><span lang="CA">Gràcies a tots. Ha sigut un plaer compartir travessa amb Paco Robles, Ruben, Emili i Francis i conèixer personalment a la resta de companys.</span></p>A continuació podeu veure unes fotos fetes per alguns dels que vam fer la travessa:<br /><br />Àlbum de Rubén:<br /><br /><br /><table style="WIDTH: 194px"><br /><tbody><br /><tr><br /><td style="BACKGROUND: url(http://picasaweb.google.es/s/c/transparent_album_background.gif) no-repeat left center; HEIGHT: 194px; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial" align="middle"><a href="http://picasaweb.google.es/aperequip/PortaDelCelSub24?feat=embedwebsite"><img style="MARGIN: 1px 0pt 0pt 4px" height="160" src="http://lh5.ggpht.com/_XGhwAxX-PUQ/SncOEcZdg6E/AAAAAAAAMsg/YSsJWrkqv-w/s160-c/PortaDelCelSub24.jpg" width="160" /></a></td></tr><br /><tr><br /><td style="FONT-SIZE: 11px; FONT-FAMILY: arial,sans-serif; TEXT-ALIGN: center"><a style="FONT-WEIGHT: bold; COLOR: rgb(77,77,77); TEXT-DECORATION: none" href="http://picasaweb.google.es/aperequip/PortaDelCelSub24?feat=embedwebsite">Porta del Cel sub 24</a></td></tr></tbody></table><br />Àlbum de Francis:<br /><br /><br /><div class="lhcl_albums" id="lhid_albums"><br /><div><br /><div class="gphoto-album-cover goog-inline-block"><br /><div><br /><div class="SPRITE_shadow"><br /><div class="gphoto-album-cover-frame"><a href="http://picasaweb.google.es/fdpaco/LaPortaDelCel2009"><img class="gphoto-album-cover-img" height="144" src="http://lh5.ggpht.com/_YN85X4gQwTQ/SnhgI2Dy--E/AAAAAAAAATY/p6dz2Bxuqtg/s144-c/LaPortaDelCel2009.jpg" width="144" /></a></div></div><br /><p class="gphoto-album-cover-title"><a class="gphoto-album-cover-link" href="http://picasaweb.google.es/fdpaco/LaPortaDelCel2009"><br /></a></p><br /></div></div></div></div><br /></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-17673071945300642552009-07-08T09:48:00.008+02:002009-07-08T17:59:20.477+02:00Andorra UltraTrailDUR, i molt exigent, tant en l'aspecte físic com en el psicològic, així es com es podria resumir aquest Ultratrail.<br /><br />Des que es va anunciar aquesta cursa amb les xifres que oferia, vaig pensar que era una bojeria apuntar-se, i més pensant en el que m'espera a finals de agost. Des d'inici vaig dir que no m'apuntava, però com que 2 companys de club van decidir anar a provar sort i jo no soc dels que m'agrade que m'ho conten vaig donar el pas de "enmerdar-me hasta els genolls".<br /><span class="fullpost"><br /><span style="font-weight: bold;">Un desastre anunciat<br /><br /></span>En una cursa d'aquestes característiques, és tant important la forma física amb la que s'arriba com la mentalització. Diria que un 40% del mèrit de l'èxit és arribar be de forma i un 60% arribar mentalitzat i convençut de les possibilitats d'un mateix.<br /><br />En el meu cas des del moment en que em vaig apuntar pensava que no era precisament la cursa més adequada per a preparar el UTMB i que si en qualsevol moment anava patint m'ho deixava, i clar, en una cursa d'aquestes moments de patir en tens algún que altre. I en un d'ells vaig decidir abandonar.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">La cursa</span><br /><br />El divendres després de un soparet dels que fan història en una peça de carn de cavall per barba i una mica d'arros bollit, fem cami de la sortida Jordi, Raul i "el menda lerenda", acompanyats de Ester, Clara, Pris i Vera. Gràcies a elles, que son les verdaderes sufridores de totes estes pel·licules que ens montem.<br /><br /> A les 23:35 estavem ja a la sortida amb tot llest per a començar a disfrutar de aquest Ultra. Fotos de rigor, ens desitgem sort i cadascú a buscar la seva posició dintre de la cursa. Raul i Jordi, com que son "galgos" van anar a buscar les primeres files de la sortida i jo com que soc més "podenco" vaig sortir des de una mica més endarrere, junt amb uns amics de Castelló, Guillermo i Paco, els madrilenys Charo i Caño i un grupet de runners catalans capitanetjats per Jaume Teres.<br /><br />Des de la sortida fins a Llorts ens esperava una baixada al principi suau i després una miqueta més dreta que amb uns 7 km ens feia baixar uns 600 metres de desnivell. Cadascú anavem posant-nos en el nostre lloc i jo vaig acabar fent-la pràcticment sancera amb Caño i Charo.<br /><br />Un cop en Llorts teniem per davant una pujada de 1200 metres de desnivell en 5 km fins al Pic del Clot del Cavall. Una pujada de les que fan "pupa". En arribar a la part alta ens va rebre un ventet gelat acompanyat de les primeres gotes de la jornada, gotes que protagonitzarien gran part de la història de aquest ultra. Des d'aquí dalt ens esperava un baixada pronunciada i banyada fins a prácticament els peus del refugi Joan Canut on ens espera la primera sorpresa de la jornada. En el meu cas arribe al refugi a les 4:10 i ens comuniquen que es neutralitza la cursa degut a les tronades fins nou avis. Estem a més de 2000 metres de alçada, plou i fa un ventet que ens deixa a tots gelats de fred. 45 minutss després anuncien que es continua amb la cursa però sense fer cim al Comapedrosa. El fred provoca que molts participants decideixin abandonar la cursa en aquest punt. Jo tiro amunt buscant a Jaume Teres, però no el veig enlloc. Continuo la pujada a bona marxa fins prácticament coronar la collada dels Malshiverns. Una mica abans de coronar i escoltant una gaita que des del coll tocava "Bravehearth" em vaig despistar i en una relliscada vaig posar la cama esquerra entre 2 pedres i em vaig endur un cop a la tibia que em va deixar una "preciosa" marca i una estona assegut fins poder tornar a apoyar el peu a terra. Finalment tal com puc corone la collada i "renque renque" vaig fent la baixada fins al refugi de Comapedrosa on ens espera el primer avituallament "contundent" de la jornada.<br /><br />No se si per haver fet massa fort la pujada o si per refredar-me en els moments que vaig estar parat pel cop a la tibia, no acabava d'agafar ritme ni en la baixada ni després de passar l'avituallament en la pujada a la Portella de Sanfons, pero un cop coronada la portella semblava que la maquinaria tornava a funcionar i en la baixada fins les pistes de Arinsal vaig recuperar les bones sensacions per a baixar al Coll de la Botella. Avituallament líquid i cap a amunt per unes pistes de esquí duríssimes fins al Pic del Cubil. A dalt del tot em diuen que ara tenim una baixada llarguissima i a mi no m'acabava de quadrar, em semblava que quedava una pujada al Bony de la Pica abans, però resulta que havien anviat el recorregut i ens feien baixar fins Sispony i Anyós en lloc de cap a La Margineda.<br /><br />Els 1500 metres de desnivell fins al fons de la vall ens deixen a tots amb els quadriceps "a punt de caramelo" i més amb els darrers kilometres asfaltats. A mida que anavem baixant m'anava creixent i cada cop creia més amb les meves possibilitats, fins que en arribar al fons de la vall vaig veure que estavem ¡Davant de l'Hotel! i ens quedaven 10 o 15 km per arribar fins a La Margineda al principi per carretera, després per vora el riu per una passarela i finalment per un canal de reg per dalt de Andorra La Vella. A mida que passaven aquestos kilometres, m'anava desmoralitzant pensant en el que ens esperava fins a l'avituallament i en els 65 km! que quedaven des de allí fins a meta.<br /><br />No em sentia capaç de completar-los amb la "sopa" que portavem damunt i més després de que Pris em telefonara dient-me que tant Jordi com Raul havien abandonat i estaven ja camí de l'hotel. Després d'açò i de pensar en 17 o 18 hores més de esforç, no em sentia capaç de continuar.<br />En arribar a l'avituallament Pris no va parar de animar-me de que continuara, no feia més que dir-me que portava bona cara i que tirara endavant, que em veia molt be, però jo no tenia ja el cap en la cursa i portava des de feia mitja hora decidit que m'ho anava a deixar. Després de entregat el xip em vaig enterar que "només" qudaven uns 35 km, però jo ja havia desenxufat i no estava en condicions per a continuar.<br /><br />UNA I NO MÁS. A partir d'ara si alguna cosa he aprés es a no abandonar "només" per no tenir ganes. Dol molt deixar una cursa sense cap motiu.<br /><br />Al 2010 intentaré saldar el meu deute amb aquesta cursa.<br /><br />MIL gràcies a tots i sobretot a Pris pels ànims que em va donar en tot moment. Com sempre tenia rao i hagues tingut que continuar.<br /><br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;"></span></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-72355042458912928992009-06-24T11:18:00.002+02:002009-06-24T11:20:58.543+02:00Quebrantahuesos “en familia”Fa uns anys un amic em va comentar que havia estat participant en la “Quebrantahuesos”, una prova ciclista en la que per aquelles époques ja juntava a més de 5000 bicicletes per a fer un únic recorregut. Havia de ser tot un espectàcle veure sortir tot eixe pilot de bicicletes des de Sabiñánigo camí de Jaca, i vaig pensar que algún any m’agradaria formar part d’aquella prova.<br /><br />Enguany, el meu germà Pablo i els meus cosins Miguel Angel i Fran s’havien animat a apuntar-se, així que quina millor ocasió que aquesta per a disfrutar de la cursa. Van arribar els dies de les inscripcions i ens vam aconseguir apuntar tots excepte el meu cosí Fran, que l’havia d’apuntar un amic però que finalment no ho va aconseguir. Una llástima, perque en el moment de inscriu-re’ns nosaltres haguerem pogut reservar-li plaça sense problemes.<br /><br /><span class="fullpost"><br /><br />A mida que s’anava aproximant la data de la prova calia anar fent rodades més i més llargues, i jo que igual li “pegue” a la bicicleta com al correr, se’m feia complicat acumular kilometres de cara a la QH, només agafava la bicicleta els caps de setmana i entre setmana només podia correr, fins que la jornada reduida em va permetre rodar una mica més les darreres setmanes i agafar-li el puntillo a la bicicleta. En total calcule que des de principis d’any hauré fet uns 2000 km amb la bici ... Incloent unes 4 o 5 “tirades” de entre 140 i 180 km<br /><br /><strong>El viatge a Sabiñánigo</strong><br /><br />Com que som uns tios “deixadots” ... Vam tardar al menys un més des de que ens vam apuntar a la QH i que vam agafar lloc per a dormir ... i clar, contant que hi ha 10300 participants, no vam trovar res a menys de 45 minuts en cotxe de Sabiñánigo, i encara menos mal que vam trovar lloc a Sarvisé perque la zona es posa de gom a gom eixos dies.<br /><br />El dia abans de la cursa haviem de sortir direcció Sabiñánigo per a replegar els dorsals i des d’allí acodir a Sarvise a replegar les claus de la casa, sopar i gitar-nos a descansar ... Tota una feinada si ho haviem de fer tot en una vesprada, així que Pablo i Miguel Angel van optar per agafar-se el divendres lliure i replegar el dorsal dels tres. MIL GRÀCIES, perquè sino no se com ens haguerem apanyat. Nosaltres, Olga, Pris, Vera i un servidor vam fer el viatge directes cap a Sarvisé i en menos de 5h 30min estavem ja “al puesto”. Menos mal, perque el dissabte ens esperava una bona matinada.<br /><br /><strong>Sortida de la cursa</strong><br /><br />Eren les 5 de la matinada quant ens van sonar els despertadors, a les 7:30 començava la prova i encara haviem de desdejunar, carregar les 3 bicis al Focus de Miguel Angel, pujar els 3 “samarros” i moure cap a Sabiñánigo, que el teniem a 45 minuts ... Encara i alçar-nos en 2 hores i mitja de temps i no encantar-nos gens, vam arribar a la sortida “al final de la cua” a les 7:15, una mica massa justs. De cara a altres anys igual es millor opció sortir de una mica més endavant, no per ser uns “agonies” i mirar de millorar el temps, sino per el tema de les “montoneres” que es formen els primers kilometres.<br /><br />Des del moment en que van tirar el coet donant la sortida i fins que nosaltres vam passar per baix de l’arc de sortida van poder passar ben be 20 o 25 minuts. La sortida des de Sabiñánigo fins a agafar la carretera de Jaca la vam passar progressant per les vores dels grups fins agafar un grupet que portara un ritme que ens agradara, realment no acabariem de trobar grup fins ben entrada la pujada al Somport; estos primers kilometres son de posar-se cadascú al seu puesto i en els pilots hi ha moviments que en ocasions provoquen caigudes, que en la majoria dels casos solen ser nombroses; a nosaltres una de tantes va estar a punt de tocar-nos “de ple”, pero ens vam sortir per una vora.<br /><br /><strong>Somport</strong><br /><br />Un cop passat Villanua comencen les primeres rampes del Somport, son suavetes al principi però a mida que passen els kilometres es van endurint amb trams que arriben fins i tot al 10%. Este port es questió d’anar passant-lo reservant el màxim possible. Son 19 kilometres i si ens “enfosquim” molt, ens pot suposar un desgast que podriem pagar en la kilometrada que queda per davant.<br /><br />Anem progressant i en la estació de esquí de Candanchú trovem el primer avituallament de la cursa i el primer i únic “despiste”. Miguel Angel ens comenta que para a agafar algo de menjar i nosaltres li contestem que també pararem a fer un gotet d’isotònica, però sembla que ell no ens compren i carrega el menjar i surt escopetetjat del control. Hi havia tal quantitat de gent que ni ens vam adonar i es va donar la ciscumstància de que ell pensava que nosaltres anavem per davant i nosaltres pensavem que trigava molt en sortir de l’avituallament. Al final vam decidir sortir cap a amunt i a vore si ens agafava o l’agafavem. Amb tot aquest “guirigay” vam estar prop de 10 minuts parats i fins a pràcticament baix del port no ens vam tornar a juntar.<br /><br />La baixada del Somport va ser terrorífica, més de 25 kilometres de baixada amb una boira espesa que et deixava caladet i amb una temperatura que no arribava als 10 graus ¡i nosaltres amb mániga curta i pantaló curt i a 40 i 50 per hora! ... Resultat: Una tiritona que no ens vam poder treure del damunt fins pràcticament el començament del Marie Blanque.<br /><br /><strong>Marie Blanque</strong><br /><br />Un cop arribats al pla i fins la entrada al poble de Escot tocava agafar un bon grup per a evitar el desgast innecessari en el pla que hi havia entre els ports. Vam agafar un grupet amb uns de Tenerife i altres ciclistes que entre tots vam anar progressant i deixant enrrere algus grupets. A un bon ritme ens vam plantar als peus del Marie Blanque, que ens rep a la entrada del poble de Escot amb un muret curt, però amb un 10% de pendent, un cop dintre del poble la cosa es suavitza i en els primers 4 kilometres es puja a bon ritmet amb el 39x21. La pujada es estreta i amb el asfalt algo trencat, però amb uns paisatges que fan que passin ràpid els kilometres. A 5 km del cim és on comença la part dura ... Ja no baixarem fins a dalt del 10% de pendent i en ocasions tenim rampes de fins a un 20%, posem el 39x27 i “piano piano” anem fent, potser una mica atrancats, però que li hem de fer ... No ens queda un desarroll més curt. És questió de que no es disparen massa les pulsacions, que encara ens queda molt per a meta. Tota la pujada és un rosari de ciclistes en el que cadascú va com pot ... alguns a bon ritme, altres més a poc a poc i d’altres no poden i posen peu a terra.<br /> <br /><strong>Camí del Portalet</strong><br /><br />Des de dalt del Marie Blanque, la baixada comença sense massa pendent fins l’avituallament on parem a menjar i ens fem uns bocates per a relaxar una mica i menjar algo que no siguen gels i barretes. A partir d’aquí una curta baixada ens deixa als plans de abans de Laruns on ens hem de pegar un parell de calentons bons per a agafar un grup que rodara “rapidet”. En arribar a Laruns, comencem les primeres rampes del Portalet progressant a un bon ritme i guanyant posicions, cosa que seria la tònica de tota la pujada. Son 29 km de port que finalment fem amb menys de 2 hores. L’espectacle un cop passada la presa es impresionant ... S’obre una vall inmensa amb una carretera serpentejant que el recorre per la part esquerra i a dalt del tot el pic del Midi d’Ossau. Els 3 ultims kilometres estan farcits de gent que ens porta en volandes amb els seus crits d’ànim fins a dalt de tot.<br /><br /><strong>A Sabiñánigo</strong><br /><br />Un cop a dalt del portalet, el vent del nord fa que fem un descens vertiginós direcció a Formigal i Sallent de Gállego, arribem a baixar fins a quasi be 90 km/h , després ens hem enterat de alguns accidents greus en aquest tram ... No hi havia per a menys, la gent “volava” en aquest tram.<br /><br />En pocs minuts ens vam plantar al desvio cap a Panticosa on comença una carretera estreta en no massa bon asfalt que ens durá directament als peus de la última “tachuela” de la jornada, la Hoz de Jaca; 2 kilometres de pujada a prácticament un 10% amb trams al 15% ... Una pujada que si arribes sencer es passa ràpid, però que si arribes una mica tocadet, pot fer molta “pupa”.<br /><br />Després d’un got d’aigua oferit per uns aficionats i d’una curta baixada des de Hoz de Jaca fins a la presa de Bubal, només ens queda arribar a Sabiñánigo, prácticament tot amb terreny favorable. Enarribar a la carretera principal, ens haviem quedat “entre 2 aigües”, portavem un grup davant a uns 200 metres i darrere no veiem cap grup nombrós format, era més be un rosari de ciclistes. Finalment vam decidir tirar a veure si enganxavem al grup de davant .... Rodavem a 50 – 60 km/h i no hi havia forma de enganxar. Finalment Pablo ho va aconseguir “buidant-se en 500 metres”, però Miguel Angel i jo ho vam estar intentant uns kilometres i no hi havia forma de entrar ... Vam anar prácticament 10 o 15 kilometres amb les pulsacions per dalt de 170 i sense aconseguir enganxar.<br /><br />Pablo en veure que no haviem enganxat ens va esperar a l’entrada de Sabiñánigo per a entrar els 3 junts. Finalment vam entrar els tres junts marcant un temps de 8h i 1 minut, no està gens malament tenint en compte que ja contavem que estariem per ahí, tenint en compte com vam arribar, allí ens esperaven Olga Pris i Vera, que pobretes feia ja més de una hora que esperaven ...MIL GRÀCIES per aguantar-nos i acompanyar-nos, l’any que ve esperem arribar abans i no fer-vos esperar tant ;-) pensem que no és descabellat pensar en fer menys de 7:45 (Medalla d’or) ... HO INTENTAREM<br /><br /></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-25785578850489659452009-05-14T22:38:00.002+02:002009-05-14T22:43:31.207+02:00Ultra Trail del MontBlanc 2009Tot en verd per al UTMB 2009<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFO_eCZmTSRdhB5ZtgafgWcwIhNfQFyOx53ZJnkQg94vFg2xLHtsOcivuKX7-hT8LfhNSnep-1aCUaf09D4RIiDojhpLh1OuuMVno3STSUyi9MhQ7T1vZP39C9dm5TVEtSYfadKngVV-NU/s1600-h/profil-2008-utmb.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 125px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFO_eCZmTSRdhB5ZtgafgWcwIhNfQFyOx53ZJnkQg94vFg2xLHtsOcivuKX7-hT8LfhNSnep-1aCUaf09D4RIiDojhpLh1OuuMVno3STSUyi9MhQ7T1vZP39C9dm5TVEtSYfadKngVV-NU/s400/profil-2008-utmb.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335782879183170498" border="0" /></a><table width="100%" border="0"><tbody><tr><td>Paiement : </td><td align="right"><span style="color:green;"><b>reçu</b></span></td></tr> <tr><td>Certificat médical : </td><td align="right"><span style="color:green;"><b>reçu</b></span></td></tr> <tr><td>Justificatif(s) des courses de références : </td><td align="right"><span style="color:green;"><b>résultats vérifiés</b></span></td></tr></tbody></table><br />Ara només queda entrenar i no lesionar-nos d'ací a finals d'agost<br /><br /><br /><span class="fullpost"><br /><br /></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-32447139286623861872009-05-10T17:02:00.006+02:002009-05-11T23:32:10.115+02:00Marató i Mitja 2009I ja son 6 les edicions que he fet esta prova corrent. Abans n'havia fer 5 més caminant ... Com passa el temps!!<br /><br />La història d'esta edició la resumiria com la edició en la que tenia previst no pensar en el rellotge i sortir a disfrutar. Finalment ho he aconseguit. No agobiarme en cap moment de la cursa i disfrutar tant o més que el any que vaig fer la meva millor marca.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO2ZbX0-Ji15EPYscvNoNIhzhbkKB0bP4Qu1FVFdf7pjvLtXp2SmJ8oz-NMIx75jem5fOtAgrlk53kBnjsaAm118HR6xKIC2OWdX9G4O3NESzn8KR4N-hlA-ojvrSSqxCrmnBHB-yjZGQE/s1600-h/P1010476.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO2ZbX0-Ji15EPYscvNoNIhzhbkKB0bP4Qu1FVFdf7pjvLtXp2SmJ8oz-NMIx75jem5fOtAgrlk53kBnjsaAm118HR6xKIC2OWdX9G4O3NESzn8KR4N-hlA-ojvrSSqxCrmnBHB-yjZGQE/s400/P1010476.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334627313310050402" border="0" /></a><span class="fullpost"><br />Ja abans de la cursa haviem comentat amb la resta del grup que sortim a entrenar pels matins que aquesta edició el que importava era acabar la cursa, no haviem de obsesionar-nos amb les marques com haviem fet estos anys enrera i vam decidir anar tots en grup "rollo autobus".<br /><br /><span style="font-weight: bold;">La història de l'autobús<br /></span><br />Era dissabte a les 6 del matí i només tirar el coet ja es va vore que el autobús no portava el ritme que ens agradaria a tots i ja en la cantera anavem en 2 grupets ... Per una banda anavem Gustavo, Miguel Corredor, Cesar, Andres i jo una mica més endarrere venien Juli, Miguel Català, Sergio Andreu, Joan i Israel. Aquestos pseudo-grups van durar ben poquet ... Finalment vam acabar pràcticament cadascú per una banda i fent la seva carrera i tret de Gustavo que va tenir molesties en el genoll la resta vam aconseguir finalitzar la prova.<br /><br />Per la meva banda, vaig anar des de La Pedra fins a Useres "a la meva bola" i es d'Useres vaig compartir cursa amb Sergio Andreu al principi i amb Cesar des del pouet blanc fins a pràcticament el Pla de la Creu. Des d'ací m'agradaria donar-li la enhorabona pel marcón que va fer en la seva primera edició. Jo em vaig quedar a uns 10 min. de la meva millor marca però amb molt bones sensacions que és lo important.<br /><br />A la resta del grup, donar-los a tots la enhorabona ... A Alexis que va fer uns minuts menys que jo apropant-se també a la seva millor marca, als Kiyos que encara que no acabaven de estar del tot contents van fer un CARRERON, a Andrés que menos mal que no havia entrenat ...sino se n'ix, a Juli que any rere any NO FALLA, a Israel que per a ser la primera edició ha fet un marcón, a Joan que també s'ha plantat a Sant Joan amb 8 hores i pico a Miguel Català , </span><span class="fullpost">Sergio Andreu </span><span class="fullpost">i Miguel Corredor que també han aconseguit creuar la meta en un molt bon temps, a Carlos que se n'ha eixit a Fina, el Pinyero i Ramon Estupinyà que han estat en 10 hores i poc i com no a Raulet el Xato , Jordi el jabalí de la Plana i a Ivan que han fet un temps estratosfèric ... 5h 58 per a Raul pujant al tercer caixó del podium, 6h 19 per a Jordi a la 10ª posició i 6h 37 per a Ivan.<br /><br />Vaja que entre tots un nivell impresionant. Si arriben a puntuar per equips haguerem quedat molt amunt.<br /><br />Ahí va el TRACK que em va sortir:<br /><br /><a href="http://trail.motionbased.com/trail/activity/8197414">http://trail.motionbased.com/trail/activity/8197414</a><br /><br />De la organització NO COMMENT<br /><br />Ara a pensar en la MiM 2010.<br /><br />PD. En la cursa s'ha demostrat que Raul Garcia Castan encara és millor persona que corredor ... Cada dia m'impresiona més este tio ... Per a treure's el barret.<br /><span style="font-weight: bold;"></span></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-47997258672030497152009-05-08T13:13:00.006+02:002009-05-08T13:23:34.334+02:00Andorra Ultra TrailEste estiu tres companys del Club ens en anem a Andorra ... <br /><br />Anem a fer un Ultra Trail que s'han inventat la gent de VallNord i que en 105 kilometres li fa pràcticament la volta completa al païs. Una cursa que amb 7800 metres de desnivell positiu i 8300 de negatiu, potser siga la més "dura" que hauré corregut fins ara.<br /><br />Està encara per veure, però amb estes xifres i amb el terreny que hi ha per Pirineus, potser siga "una escabetxina". ´Probablement no siga la millor cursa per a fer a un més vista del UTMB, però ... La vida son 4 dies i hi ha que escoltar lo que et diu el cor.<br /><br />El perfil el podeu veure aquí:<br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5333410517628481346" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 205px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ2EKlZjEn1MLh9s5znnKfu2PA7cLGfgzc4dEyMZxYWprO_l4KzDhBubCyAqsTFQYQtobjqxCjwyqyxC72qvyZRnKPx8vmOqdfoW25y4JOhtar87UUxm12tk_vYjgq25uXt0CTuchAw97P/s400/Andorra+Perfil.jpg" border="0" /><br /><p><a href="http://www.andorraultratrail.com/">http://www.andorraultratrail.com/</a><br /></p><br /><span class="fullpost"><br /></span><span class="fullpost"></span><span class="fullpost"></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-12992612810462306932009-05-08T12:53:00.002+02:002009-05-08T12:58:49.505+02:00Gasherbrum II<div>Ja ho han fet públic!! </div><br /><div></div><br /><div>Uns companys del Club Muntanyer La Pedrera se'n van al Karakorum a intentar assolir el Gasherbrum II.</div><br /><div></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5333405717851732930" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 299px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj21BHsG-wwUWqR8625d3ypkCJkYdzREMxuW2DR2jOlDdncNSqYHd7hvBYCVvPKRSbWfbcKM0rDmKDxiLqZBPIWp-zicxUdqyli8cN7wE9XIvX39TbjWOPveBvc9CzLTG5YA3cMaJw9sp4/s400/gasherbrum+II.jpg" border="0" /><br /><div></div><br /><div>Només em queda donar-los la enhorabona pel fet de tirar-ho endavant. He col·locat un enllaç al Blog a la barra de Blogs per tal de que els pogueu anar seguint. De totes maneres ahí va l'enllaç:</div><br /><div><br /><a href="http://casporros8000.blogspot.com/">http://casporros8000.blogspot.com/</a></div><br /><div></div><br /><div><br /><span class="fullpost"><br /></div></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-22894882147315535772009-02-28T16:41:00.002+01:002009-02-28T16:49:45.562+01:00Quebrantahuesos 2009Ja feia molt de temps que tenia ganes d'apuntar-me a la Quebrantahuesos i viure l'experiència d'estar una prova de cicloturisme amb pràcticament 10.000 bicicletes.<br /><br />Enguany després de 2 intents fallits d'inscripció, vaig aconseguir apuntar-me amb el meu germà i el meu cosí a la Quebrantahuesos 2009.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.arueda.com/images/stories/cicloturismo/noticias/2008/06_junio/quebrantahuesos2008_a.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 600px; height: 450px;" src="http://www.arueda.com/images/stories/cicloturismo/noticias/2008/06_junio/quebrantahuesos2008_a.JPG" border="0" alt="" /></a><br /><br /><span class="fullpost"><br />Esperem disfrutar de la prova.<br /></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-23126864814698761152009-02-28T16:37:00.002+01:002009-02-28T16:40:51.835+01:00Casporros a la ExpoEl dimecres mentre estavem al passe del UTMB que vam fer en el ajuntament, em van donar un CD amb fotos i videos de una sortida que vam fer l'estiu de l'any passat i de la que guarde un molt bon record. <br /><br />A continuació podeu veure a que em refereixc: <br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/UM-uqyv9FH4&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/UM-uqyv9FH4&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-70055870275917702232009-02-09T10:26:00.007+01:002009-02-09T18:13:46.365+01:00Jornades de Cinema de Muntanya de BorriolCom cada any, el Club Muntanyer la Pedrera cel·lebra les jornades de sinema de muntanya. Enguany tinc l'honor d'inaugurar-les ... En una presentació que encara no tinc acabada ... <br /><br />Esteu tots convidats:<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.lapedrera.uji.es/~web/files/Image/cinemamuntanya2007/Dibujo1.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 366px; CURSOR: hand; HEIGHT: 278px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.lapedrera.uji.es/~web/files/Image/cinemamuntanya2007/Dibujo1.jpg" border="0" /></a><br /><p><span class="fullpost"></p></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-476794468800354592009-02-07T23:28:00.002+01:002009-02-07T23:32:47.900+01:00La bicicleta i el vent no son bons amicsAvui hem sortit a fer una rodadeta en la bicicleta de carretera i "per primera vegada" el vent ens ha fet tornar cap a casa. No hi havia forma d'avançar.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-3SClIxjd6taVqUi0C8uqQpaaxF3qS-w1-cu8_Yijz99KUmk5GgcjN6UyU_4zSFnch0Dw9-xl5XW7fT8448gTKudS_mN53P75y71InG3wf_37KNmPxmT4qez9pNDdcOih8RX4_Zb9R568/s1600-h/Vent.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-3SClIxjd6taVqUi0C8uqQpaaxF3qS-w1-cu8_Yijz99KUmk5GgcjN6UyU_4zSFnch0Dw9-xl5XW7fT8448gTKudS_mN53P75y71InG3wf_37KNmPxmT4qez9pNDdcOih8RX4_Zb9R568/s400/Vent.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5300186634351403330" border="0" /></a><br />Al final, amb vent inclós han sortit 100 i pocs kilometres i 4 hores de esforç ... per suposat tot acompanyat d'un bon esmorzaret.<br /><br /><span class="fullpost"><br /></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-698829397026037649.post-17776710651348887362009-01-11T21:46:00.003+01:002009-01-11T21:58:54.978+01:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.trail-citadelles.com/2008/"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 391px; height: 129px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgggdJQ1saMRZgKC5y2MjHVlQE3iHLvj_HAzrPyQ0TtaZDZshSaMNicThtd0jp7RcRnjIguI634gkFrsMnJ27Pd6H5uhSVaGROE5csf3ISY_K5kcHLLU4CekZoiAiqdqAbubC0uqfdQJntF/s400/citadelles.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5290143426640408210" border="0" /></a><br />Ja tenim la primera gran cursa per al 2009. Si no passa res extrany i no surt d'aquí a Pasqua res de millor, anirem a passar les pasqües, uns dies a Andorra de relax i després al prepirineu francés a coneixer aquest trail que recorre una de les zones més importants del <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1taro">catarisme</a><br /><br /><span class="fullpost"><br /></span>Sergiohttp://www.blogger.com/profile/07662738587906395801noreply@blogger.com2